Estimats Reis Macs:

la tia ja sap que teniu amuntó de navec, però vejes si podeu pegar-li una miradeta a la carta de la tia,

- una botella de misteleta de Turís
- una botella de misteleta de Teulada
- una botella de misteleta de Cheste
- una botella de misteleta de Chiva 
- una botella de misteleta de Requena
- una botella de mistela de la Vall de Xaló
- una botella de mistela de Dènia
- una botelleta d'Anisdelmono i una Terry (pa'el sol i sombra de Ramón)
- uns soquets de careta del número coranta cinc pa Ramón
- un batín d'ixos aseats i mollets i calentets pa Purin (que va en uno més coent que coetn)
- una conca pa la tia Pilar (que no te dines pa la llum i Ramón li du la nyenya)
- una remesa de nolotils i antinflamatoris pa la tia Cotona (que no li aplega pa les receptes, pobra)
- unes espardenyes d'astar per casa del coranta cinc i atres del trenta set (pa quan Ramón i Purin venen a ca la tia i s'adormen al sofà i que tinguen calcer còmode).
- una safa nova pa fer les coques
- un mostraor nou pa la tenda de Jasim i Jadiya que no en tenen i despatxen darrere d'un caixò de fusta
- una cassola de fer arros al forn pa Miquel, (que ès l'infermer rebonico que posa els ascritets de la tia al bloc)
- un morter pa fer all-i-oli
- una aixada i un cabaç pa Alberto, el xicon del PP que té mig afillat la tia, pa que adeprenga a traballar en les mans (com que's politic no sap quès això)
- tres sacs de carbò que teniu de deixar a la porta de la Cheneralitat Valensiana, que han sigut més roins que la tenca...

- ah... i una cosa molt important, la tia vol que feu una vesiteta a tots els valensians que estan en el mon per culpa dels reinutils del govern, i que aneu: a Letonia, a Méxic, a Turquia, Irlanda, Russia, Alemanya, Brasil, Italia, Anglaterra i els Astats Units. I que els dugau misteleta (que per això vos en ha demanat tanta).

- I mireu si vos sobra un guifi d'ixos de segon mà, la tia vos ho agrairia perquè no te dinerets pa crompar-sen uno nou, i l'usebé és d'Alberto, que està més amunt que el pernales però que és bona persona i la tia li'l'lo te de tornar.

I això és tot, bonicos, la tia vos possarà una veleta que vos ilumine i domés vol que feu coses boniques com fan tots els del pardalet de la tia, que son tan feliços que s'apara el mon.

Así en el replanell vos dixa la tia uns pastissets de moniato i un poquet de misteleta. 

Un beset de la tia Amparito.

Misteleta, pastissets i tot per l'aire

“Tía Amparito, es usted una mala influencia para mí. Tengo que alejarme de usted un tiempo para volver a centrarme. De un abrazo a Purín y a Ramón. Les deseo lo mejor para el 2013. Alberto”.

Ai, bonicos... Ixa noteta li va ambiar anit Alberto a la tia. Estavem mamprenit a sopar anit en ca la tia, quan mos tocaren al timbre. Anarem i se trobarem de morros en el retor del poble, Don. Amancio, en una cara de pomes agres que pa’què... “Tia Amparito, buenas noches”, mos digué. Bona nit tinga voste, li digué la tia. I justetet, que ja sabeu que a la tia li asmussen els retors. “Tengo una carta para usted”, mos amollà, el retor. I la tia pensà si ja estaven allí ixos destrellats de la tele que domés fan que anredrar a uns i a atres pa que facen paus de les animalaes que han fet en la vida.. Pos, no, anà el retor i es tragué la mà de baix de la sotana i li donà un sobre a la tia. I va dir: “adiós, que Dios los bendiga y guíe sus pasos”, mos va mirar de dalt a baix, pegà mitja volta, ell i la sotana, i se n’anà comforme havia vingut. Dins el sobre estava ascrit aixó de la mala influensia... La tia ho va llegir en veu alta i Ramón ascomençà a cagar més osties que un carreter, que Purin li digué ja ni ha prou Ramón.. Es que, Ramón, li ha pres voler a Alberto, ja ho sabeu, i ni parlaven del govern ni res... Anaven a junts a l’anguilero a per anguiles pa que Purin fera l’all-i-pebre... I Ramón, de seguideta li tocà per telèfon però Alberto tenia el mòbil apagat... I, xica, ja no hem sabut res més d’ell.... La tia es va desgustar una miqueta, però tambe s’ho olorava després de la nit de Nadal... Quan va passar lo que va pasar.... Ixe xic està molt mal aconsellat i haurà anat a confessar-se, i el retor l’haurà singlat pa que no torne... Ara, una cosa vos diu la tia: vore Alberto brindar pa que s’acabe el govern de Rajoy, no te preu!!!... Això va ser molt gran, bonicos i boniques... Voleu que vos ho conte la tia?...

La Nit de Nadal, soparem Purin, Ramon, Alberto i la tia, i de lo més bonico tot, i de lo més aseat misteleta amunt, misteleta avall, pastisset pa’casí, torronet pa’callà, i Alberto dient-mos, “queee, noooo, tiaaaa, que no voy a brindar en contra de mi Presidente, eso sería altra traición”... I Purín, xas, més misteleta pa Alberto.... I al remat, el xic, de lo més content ballant Paquito el Xocolatero, sense música ni res, que ell feia tota l’instrumentació a soletes pim-pam, pim-pam... Que va va agafar el ganivet de tallar el pernil i feia aixina amb el braç amunt i aball, com fan els capitans de les filaes dels moros i cristians.... Xica, xica, xicaaaaa.... Quant mos riguerem... Purin anava a bacs, i Ramón s’agarrava la panxa tant de riure... I Alberto, com si tota la vida haguera sigut Capità Moro... Pos no va cantar l’Himne del Perofrenar i tot amb el ganivet del pernil en la mà... Ai, ai, ai, i ja anavem tots per terra de riure i ana la tia, i li va possar la Muixeranga...  Si l’haguèreu vist, tot emocionat i diguent, “tia, qué musica más bonita, póngamela otra ves”... Tres o quatre voltes mos tocà posar-li la Miuixeranga, però va ser en la última quan li diguè la tia: “I ara domés te falta brindar pa que se’n vaja ixe president tant reinutil que tenim en el govern”... I va, i diu: “Que se vaya a la mierdaaa, yaaa, Rajoy”.... Per l'amor de deu, que mos quedarem bocabadats Purin, Ramón i la tia. I es va fer un silensi d'ixos que fan mal... I Alberto, entonses, va asclatar en uns plors de padre i senyor mío i es va asentar en el sofà i es va quedar adormit en sec. Duia una mona com un piano, el xic. Purin li llevà les sabates, el taparem en una mantetat, i au... A l’endemà es va alçar, i sense dir ni pruna, agafà i se va anar com un ànima en pena... I anda anit que no haviem sabut res...

Pos sabeu què vos diu la tia?... Què ja tornarà.... Ja voreu... Que el brillet que la tia li va vore als ullets quan dia “a la mierda” no era domés misteleta.... Ja voreu, ja voreu... La tia domés està preocupà perquè els del seu pardalet facen coses boniques i siguen feliços i que els valencians que estàn per lo mon tinguen bona cosa de sort i tornen prompte a casa. 

La tia vos ambia un beset ben regran i vos desitga totes les coses boniques pal any este que ascomensa. Ara ja se'n va la tia que Miquel ix de guardia d l'hospital, i penjarà l'ascritet domés puga. I la tia li ha aguardat una bandejeta de dolcets i un poquet d'allioli, i una botelleta de misteleta, i formatget i pernil tot talladet en un plateret. Pa que se ho menje en la dona i els xiquets, que s'ho merèix. Feu coses boniqueeeeessss!!!

 

Palletes trencaes i monyicots

Ai, bonicos, la tia, al remat, trencarà palletes en Alberto... Entre el romanç que va armar l'atre dia en l'usebé, que al final se’l va amportar, i la dèria que li te al partit, està més pesat que una andana de cucs... Purin domés fa que fer-li astufits últimament... Pero és que, n’hi ha de bollit, amb el xic... Pos no vol convençer la tia, ara cara a Nadal, de "lo buenos que son algunos del PP"?... I vol que la tia li ajude a buscar joguets pa els xiquets dels peperos que “lo están pasando mal”... Sí, home, sí, això estava pensat la tia... I ell, cabut, i torna-li la trompa al xic.... "Tia, que hay gente en el partido que lo está pasando muy mal, y somos como una familia y nos apoyamos unos a otros más ahora en Navidat, tia, véngase un día a la sede y nos ayuda"... A la sede, m’arreà.... A la sedeeeeeee? Ni morta... Pa vore monyicots ja en te prou la tia en els de la Cheneralitat Valensiana quan ixen per la tele... I una cosa vos te de dir la tia: si els fills dels del PP no tenen joquets, no haver votat els seus pares a qui han votat... Damunt que mos estan dixant en el xàsis estos del govern ancara tenim de buscar-los joguets.... Tu te penses?... Pos la tia li va dir que no, i Alberto es va quedar així com es queda Alberto en ixa careta de borrego degollat i digué... “Tia Amparito, es usted un, un, un, un, un...”. I la tia li va dir un qué, un qué, un qué, un qué... I ell, "un, un, un, un, un, un..." I la tia, xico que's pa gui, cara de carn... I no el tréies del, "un, un, un...." (es que Alberto, quan es posa nervioset, es trabuca una miqueta i ni ha que dixar-lo que se li pase).

Ai, ai, si en conter de un-un-un, haguera dit  fum-fum-fum, s’haguera pensat la tia que estaba cantan un villansico... Se diu villansico o vellansico?... Ara andespus li ho preguntará la tia a Miquel quan vinga a posar l'ascritet al pardalet, que a Purin no li ho pregunte perquè m'amollarà lo primer que li rote... Ara que diu la tia de Miquel... Això és de veres que diu Miquel que ni han Valensians en el Mon i del pardalet de la tia que estàn en Russia, Letònia, Bélchica, Alemania, i als anglesos ixos d’Anglaterra també?... Que la tia no sap com ho averiguat Miquel, pero que diu que ix en el bloc de la tia.... Pos no diu que ni ha un del pardalet allà als moros, a Torquia... Això com pot ser?... Bonicos, si es de veres digueu-li-lo a la tia, pa que vos ambie besets en el pardalet, que ara cara a Nadal, tan lluny de casa, teniu d’estar més cuidaets... Ara d’asi un ratet, vos penjarà l’ascritet Miquel i a vore si la tia pot abaixar demà a la tendeta de Jasim una miqueta i entra en el pardalet... Ai, el telèfon....

Si, digam?... Què t’ha dit la tia, Alberto?... La tia t’ha dit que no, i és que-no... Pos si no tenen joguets que vajen a l'ajuntament i que li’ls demanen a Rita, que osaes que tindrà bona paga... Ascolta, bonico, la tia te va a penjar que te d’acabar l’ascritet... No, no cal que crompes mes misteleta pa la tia que no li s'ha perdut res en la sede ixa dels collons.... A Purin?... Pos li ho preguntes tu, rei... Sí, sí, quan vullgues vens a berenar, però en ojito que me digues ni pruna de que ho passen mal els peperos que la tia t'ambiarà ascaparrar... Adeu, adeu....  

Que repesat és, sinyor... Ja no sap la tia per aon anava... Pos es igual, hala, molts besets pa tots, i feu coses boniques pa que s’apare el món.

El pardalet del Papa

Ara resulta, que el Papa, també te pardalet i vol jugar amb ell i s'ha fet un tuiter i tot… Què t’ha paregut, morrut?... Per l’amor de Deu, que no tenen prou faena al Vaticano?... Es veu que no… Xica, tot ho volen acaparar, està gent d'esglèsia...  Però ixe Santhome, sabrà ben bé què collos fer amb el seu pardalet?... Però si no l'haurà gastat en sa mai... Què voldrà ara, en tres o quatre dies i cara a Nadal, cascarse'l tot amunt i avall i ascomensar a fer Follousfriyis com si res?... Pos sí senyor... Una cosa vos diu la tia: si el Papa ascomensa a fer follous al pardalet de la tia, li'l talla en rodò, el seu pardalet... De veritat vos diu la tia, que estos del clero la trauen de les caselletes de tota la vida.... Xico, Benedicto, bonico, no tens prou d'haver astrenat un papamòbil i un abrigot anda els peus que mos haura costat un colló de mico, cara de carn?... Pos ja ho tens bé, rei... Ves i dedicat a lo teu i no et claves també al pardalet, que és aon està la gent normal ajundat-se a pasar este tràngol d'esta crisis... No hi ha manera: quant més tenen, més volen... Damunt, per culpa del pardalet del Papa, la tia ha descotit en Alberto... Es que s'ho agarra molt fort, este xicon... Pos no diu: "Tia, Su Santidad, quiere estar más cerca de la juventut, no lo critique, por favor"... Mas cerca de la juventut, pa què, li va preguntar la tia. I es va callar Alberto... Pa capgirar-los i dir-los barbaritats com que no es bó gastar gometes pa fer coses boniques quan s'enamoren?... O pa dir-los que els xics no es poden casar amb els xics, i les xiques amb les xiques?... I que les dones tenen d'astar en casa criant als fills pa quan torne el seu home de traballlar i ho tinga tot ben polit?... Pa d'aixo?... Pa d'això vol el Papa astar más cerca de la juventut?... Va, home, va, per l'amor de Deu.... Si vol estar prop dels jòves, lo únic que té de fer es avaixar-se'n del papamóvil i acostar-se de veritat a escoltar que li tenen de dir els joves dels seus problemes de deveres, que estan tots anant-sen al estranger perquè no tenen faena per culpa dels inutils del govern...

Ai, ai, ai, bonicos, a la tia li va ixir aixina, tot de ratafila, perquè ja sabeu que la tia volt amuntó a tota la joventut... Pos va Alberto, i se li'n-la va quedar mirant a la tia, aixina com es queda ell quan sap allà dins allà dins que la tia té raó, i li va amollar:"Va, tia, no sea sacrílega, que Dios se enfadará con ustet"... Ai, ai, ai, li valgueren cames a Alberto pa ixir corrent de l'espardenyà que quasi li vola el cap... Mira si se'n va anar correguent, que es va dixar el usebé en ca la tia. I sabeu què vos dic, que tot lo que està en ca la tia, de la tia és, aixina que s'ha quedat sense usebé de moment... Diu Purin que quan torne Alberto (perquè ixe tornarà, ja vos ho diu la tia), que li diga la tia que no sap res del usebé, i que l'haurà perdut... No sé, ja vorem, perque cara a Nadal, la tia tampoc vol desgustar-lo més al xicon, que ja te prou en ser del Pepé i de tindre de fer lo-li'n tot lo que li mana el Papa, Rajoy i el sumsuncorda... Ai, bonicos, es que a la tia li se revolica l'anima de vore com li xorren els diners als del Vaticano, que osaes que en tenen i domés que donen les sobres, i poquetes... Si volen ajudar la joventu, que ascomensen obrir totes les finquetes que tenen tancaetes pa que vixquen els que no tenen aon fer el niuet... Va, home, va, aixina no se fan les coses.. Ai, i calla, calla, que ara diu Ramón que si el Papa torna a Valensia, li demanarà el papamóvil pa anar a vore els tarongers, que diu que ahí dins anirà mes calentet de bon matí a la rosà... Una cosa vos diu la tia: domés veja la tia el pardalet del Papa, lo primer que te de fer es demanar-li el papamóbil pa Ramón. Què vos sembla, bonicos, li fareu Recuits a la tia pa que Ramón vaja calentet a l'horta dins del papamóbil?...

I això es tot lo que volía contar-vos gui la tia. Ara de seguideta vos posarà Miquel l'ascritet al bloc, que gui ha vingut en els xiquets a vore la tia de matinet i la tia va a fer-los un esmorssaret mentri mentres. Un beset ben regran pa tots i tamé molts besets per als valencians que estan en lo mon. Feu coses boniques i que s'apare el mon...

La motosierra

Ai, bonicos, a la tia li ha tocat crompar un saquet de tila de l’herbero que ve al mercat totes les setmanes. És pa Purín... Xica, li va entrar l’enronieta que en una motosierra anaven a tallar per dalt de Castelló i els pirineus i que andespús estirarien des de Italia el tros de terra cap a la mar, i adiós madrit catalunya... Arrancada de quall i nadant pel mediterrani, deia que la voria... Que ni podia dormir ni res del patiment... Que ni la misteleta li feia efecte, vinga el gotet, vinga el gotet... Mireu què vos diu la tia: açò pasa perquè dos dies en arrere vingué Alberto en el usebé a ca la tia, i va posar el Gatoalagua i Purin se’l va papar tot sense alenar... I va agafar tot el debat de les eleccions de Catalunya... Mira que li vaig dir la tia que no ho mirara que li pujaria el sucre i arrojaria del nerviós... Nyas, si ho va vore, la cara de figa... I ma que Ramón i la tia li ho varem explicar en acabar el programa ixe dichós... Que nooo, Purin, que dengú va a retallar a catalunya del mapa en una motosierra ancara que siguen independents per molt que ho diguen en la tele ixos destrellatats del Gato Alagua... Ens valgueren cames per a parar-la’li’n en la maleteta, tota comboià que volia anar-se’n cap a Vinaros per vore en primera linea com agarraven la motosierra i feien el tall i tot per la voreta de la comunitat... Bonica és ella. Ai, que se n’anava en el bolso arregladet: pernil, llonganisses sequetes, rosquilletes, uns dàtils i rollets d’anis. I una botelleta d’ixes en forma de verge que li dugueren de Lourdes l’estiu pasat, però res de aigua beneida, a quin sant.... Misteletaaaaa.

Allà dins, allà dins, a la tia li fa enveja Purín... Comforme pensa les coses, les arrea o les fa, i si et va bé, això que te trobes... La cosa és que, al remat, igual que se’n va anar va tornar perquè en arrivar a l’Estació del Nord, va vore un diari que explicava tot el romanç de com havien quedat les eleccions, i es va refilar cap al poble més tiesa que un titot. Purin és aixina desde que era xocoteta. La tia i ella es conèixen des del dia de naixer i ho han fet tot xuntes.... Però, tírali Martí, s’ha fet més recabuda que recabuda... (la tia volia vore si el festeig en Ramón l’aquetava una micotiua, però no hi ha res que fer)... Domés baixà del metro, ja estava amunt i avall buscant Alberto pa que li explicara perquè conten tantes mentiroles els de la tele del PePé. Total, que allà estan en la cuina els dos anredrats a vore qui dels dos diu més animalaes...

Ai, bonicos i boniques, la tia avui vol ambiar besets a més valencians en el món que li han ascrit al pardalet, un arbitre de balonmà i tot... Qué aseat... I a tots els que demaneu veletes, una cosa vos diu la tia: Miquel te les claus del pardalet i tooootes les nitetes entrarà al pardalet i li apuntarà a la tia les que haveu demanat. I domés puga tornar la tia al pardalet, tornarà. Aixina és que feu el favor de fer coses boniques mentri mentres i sigau aseats, que la vida domés és un ratet. Molts besets pa tots i pa totes, i que s’apare el mon de lo feliços que sou.

Hala, Miquel, ja ho tens, fes el favor de posar l'ascritet a bloc quan te vinga bé, bonico.

El Gatoalagua i el "usebé"

Una cosa vos te de dir la tia: no hi ha manera de llevar-li'ln l'enronieta del PP a Alberto... Xica, en tantes animalaes com estan fent-nos, que la gent ja està començant a fer barbaritats per no peder pagar els deutes, ni treballar.  Pos este cara de collons diu que: "se debe al partido"... Serà desficasiat i troç de col?... Lo que pasa es que la tia, allà dins, allà dins, li ha prés una miqueta de voler al xicón, ja ho sabeu, ancara que, de tant en tant, li tira astellaetes pa vore si el fa racapasitar i el trau d'ixa eronieta, però està com si li hagueren xuclat el servell per un garrò i domés veu que Rajoy amunt, Rajoy avall... De veritat vos ho diu la tia: en conter d'estar en un partit, sembla que estiguen en una secta d'ixes. Total, que l'atre dia vingué tot caldos carregat en un catxarret de plàstic, com si fora una pedreta allargaeta i planeta dixes de vora mar, que resulta que era pa que la tia poguera astar en el pardalet. "Tia, le he traído un "usebé", me digué de lo més comboiat i en cara de borrego degollat en un dia de ponent. La tia es va quedar una miqueta aparà perque el "usebé" duia el debuixet de les gavines ixes que tenen els peperos per tot arreu. I alberto me digué: "Tia, esto es para que se conecte a su "pardalet" y no tenga que bajar a la tienda de Jasím, que hace frío ya". I la tia li va preguntar que això qui ho pagava, i ell em va dir que no me preocupara que ja estava pagat. I la tia li va alçar el dit anda el nas i li va dir que no volia res en casa que pagara el PP, i ell va dir que ancara que tenia els debuixets del PP no el pagava el PP, i la tia li vaig dir que com podia ser que duguera els debuixets del PP i que no el pagara el PP, que si estaven bobos o què, i ell em va dir que el PP no pagava tot lo que duia el debuixet del PP i que ixe "usebé" era regal de "un empresario conocido suyo" i que li'l-lo dixava a ratets a la tia.... Al remat, la tia li va ascriure un paperet i li'l-lo va fer firmar: "El abajo firmante certifica que este 'usebé' no está pagado con dinero siudadano ni del PP".... I ja s'ha quedat tranquil·la. Això podiem fer, que li colorejaren la cara a al tia... Pos sí senyor...

Al final, Alberto va anxufar el "usebé" al ordenaor de la tia, i hala, al pardalet deseguideta que estigué tota la vespraeta la tia... I anda que no puga pagar-se el guifi atra volta, pos té un apanyo de quant en quant. Domés li ha demanat una cosa a Alberto: en ojito me pose el Gato Alagua en la tele, que domés d'ascoltar la gentola que ix en lo programa, li entra ois a la tia... En lo malament que està tot, que tota la juventut valenciana està anant-se'n a l'estranger per culpa dels reinutils de la Cheneralitat, i esta gent del Gato Alagua domés que fa que parlar malament dels joves i dels treballadors...  Tot és mal, tot és mal, bonicos... Però mireu, ara que gràcies a Miguel la tia sap que hi han molts Valencians En Lo Mon que són del pardalet, la tia ha pensat que va a posar-los-li veletes pa que troven faena i astudien bona cosa. Tenim a Toni Mari Blasco en Mèxic buscant faena, a Ana Garcia, Ester Zorzano i Adrián Ruíz a Croasia astudiant (i ixint de festa bona cosa, perduts), i a Alba Miquel la tenim a Londres... ¿Conegueu més #ValenciansEnLoMon?... Si voleu li ho digueu a la tia pa que els encenga veletes i els ambiem besets, que diu Miquel que ni han del pardalet també a Russia i als Astats Units i Coreadelnorte... La tia no sap ni aon està Coreadelnorte, però si ni ha un valensià tindrà d'averiguar-ho. Ai, ai, ja ha arrivat Miquel... Com estas bonico?... Miquel vos ambia molts besets també. La tia te veu cara de cansat, bonico, què guit també has fet 24 hores de guardia?.... Au, la tia va a fer-li un calentet a Miquel, que ve fet tàbac de l'hospital, pobret meu... Es que traballar d'infermer, comforme esta tot, també es una papeleta... Que no tenen ni insulina, diu... 

La tia vos ambia molts besets i ací tinc a Purin que acaba d'arrivar en la misteleta i uns pastissets. Hala, feu coses boniques i que s'apare el mon.

Valencians en lo mon

Ai, bonicos, ai, bonicos, ai, bonicos.... Purin està trastornà... Jo no sé que li fa Ramón a esta dona que cada dia la trova la tia més destrellatà.... Pos no du tot lo matí demanant-li a al tia que la lligue al pilar de l'andana que te por d'envolar-se... Pos no li s'ha possat l'enronieta que l'huracà ixe de Novayor mos va a tocar ací,  i va a traure l'aigua de l'Albufera i tot... Ai, i veges què fas amb ella, en lo cabuda qués.... Ahir ja va enviar a Ramón a crompar llandetes de tonyina, pa de pataqueta, tomates, vi negre, pastissets de moniato, misteleta, i uns capellanets, i s'ho va pujar a l'andana. I andespús de l'informatiu, que ha vist les onades grandotes de Novayor, se'n ha pujat i allà la tenim.... Asperant que l'Albufera se'n ixca i vinga la riguà i l'huracà ixe d'allà lluny... Ai, i dir-li'-li alguna cosa Ramón... A quin sant?... Xico, fes-la entrar en rao, cara de carn!... Pos diu que ell no vol capgirar-la, que si es de veres i se'n ix l'Albufera la cansalà serà de pollastre... I que si quieres arroz catalina, la nugat a la cadira, li ho ha pujat tot a l'andana i se'n ha anat al casino a fer la partideta com si res. De quant en quant puja, i pregunta si vol alguna cosa, ella li pregunta si ja ha arrivat l'aigua, ell li diu que encara no, ella li diu que no se confíe que es questió de que comence a bufar per amèrica, ell pegà la cabotà, ella li diu Ramón passat el botó de dalt no siga que ancara agarres un costipat, ell se'l passa, i au.... Una cosa vos te de dir la tia: lo que passa en l'Alqueria Blanca és un bufo al costat de lo que passa en ca Purin... La tia, que ancara va una micotiua coixin-coixan, ha pujat un momentet a vore-la, per vore si podia fer-la entrar en raó, i igual que ha pujat, se'n ha baixat la tia... S'han fet una misteleta mano a mano, Purin lligà a una cadira, i la cadira lligà al pilar, i la tia en un catret que té més anys que Matusalen, i en un coixinet de pudeganxo de color blanquinós, més enfeltrit que enfeltrit....

Ja anavem a repetir de misteleta, però en això que hem sentit cridar desde el carrer, que era Miquel, que volia vore si la tia tenia ascritet i el guifi apanyat... I la tia li ha dit que ni guifi ni ascritet apreparat... I va Miquel i li ha renyit a la tia perquè ja feia lo menos deu dies que no feia l'ascritet... "Tia, voste no pot dixar als del pardalet aixina, per favor, que els blocs s'han de cuidar, i ja es el segon viatge que vinc i no te res"... Ai, bonicos... La tia s'ha desgustat un pocotet en Miquel...  Però perquè te raó, i quan té raó, té raó... Lo que passa es que la tia està astudiant pa la Xunga Qualificaora, que ja es d'ací no res... I no te el cap pa tot: vinga eles cheminades, i guionets, i una cosa que se diu "apòstrof"... Xica, 'apostrof', si sembla que li estas faltant el respecte algú... Total, que m'ha dit Miquel que ell es quedava en Purin una miqueta i que fera el favor d'ascriure-vos un ratet, que ell ho posarà andespus al bloc quan vaja a sa casa, i al pardalet tamé.... Una cosa vos te de dir la tia: Miquel és un trocet de pá-de-llet... En acabant de la feina, ancara que es lleva l'uniforme d'infermer, va cuidat-mos a tots igualet que si el duguera posat. Pos mira, la tia va a crompar-li uns rollets d'anís i una caragola d'ixes de xicolate pals xiquets, que osaes que se porta bé en la tia. I tot això, bonicos i boniques, andespús del forn anirà la tia atra volta a vore si n'hi ha forma de que Purin baixe a dormir al llit, que ixa es capaç de quedar-se a l'andana tota la nit... La tia vos ambia un beset de lo més aseat pa tots, i tamé s'anrecorda gui moltissim de tots els valensians que estàn per lo mon astudiant i treballant, i que estàn lluny de casa, i que son tan aseats i valents d'anar-sen fora a buscar-se els cacauets per culpa dels reinutils del govern, que no saben fer bé les coses... Au, va, que la tia no vol posar-se de mal toc a última hora... Feu coses boniques, però boniques de veres. I que s'apare el mon.

El guifi i els morets

Ai, ai, bonicos i boniques, que la tia s'ha quedat sense guifi una temporaeta... Pos que no hi han dinerets pa tot, això és lo que pasa... Que este govern de malfaeners mos està tocant la butxaca ben tocaeta... La questiò és que baix de ca la tia està la tendeta d'uns morets de lo més aseats que venen de tot i que tenen dos quartets xocotets pa anxufar-se al pardalet i li han dit a la tia que quan vullga abaixar i no n'hi haja dengú, que li dixen de baes.... Tu te penses, què reasetas i rebonicos.... La tia ja els coneix fa temps i quan tinguèren la xiqueta els va fer una coca i tot, i de tant en tant li crompa dàtils i dolcets d'ixos que fan ells amb mèl que te caus de cul de bons que estàn. Al moret li diguen Jasim i a la segua dona Jadiya, que és de lo més guapa, en uns ullots negres i grandots. I una cosa vos te de dir la tia: osaes que sòn bones persones... Pos no li va arrear a la tia, Alberto, el de Nuevas Generasiones, que no es fiara massa dels morets, el cara de collons... Mireu, la tia li te sentiment a Alberto perquè es va portar de lo més bé en la tia quan va caure de la figuera este astiu, però quan li va ascoltar parlar malament de Jasim i la dona, l'haguera astampat contra la paret, mire que vos dic. "Xico, cara de carn, això és lo que vos ansenyen en el PePé, a parlar mal de la gent que no és d'ací"?... Pos mireu que vos diu la tia, que Alberto abaixà la cara al la punteta de les sabates i en un filet de veu li va dir a la tia: "Tía, es que en el partido nos dicen que hablemos mal de ellos si vemos la ocasión".... "I això pa què, per l'amor de Deu?", li va dir la tia enceseta, enceseta. "Porque dicen que quieren reconquistar Al-Andalus, que se creen que España va a ser suya otra vez".... Ai, ai, ai, no ni havia prou pasillo en ca la tia pa correr-lo a bascollaes, que si no haguera estat la tia un poquet coixin-coixan de la cadera, avant s'haguera fet que no el mamprenc....

Pos com es veu que este Alberto, allà dins, ancara no està del tot maleat, abaixà en la tia a la tendeta a crompar uns dàtils i, mireu què vos dic: els ulls li feien llumenetes quan la moreta li va posar uns poquets dàtils de més de regal i li va dir: "Es amico de la tia Amparrrito tu", i li va fer una sonriseta de lo més asea. I en això que ixque Jasím i li digué a la tia que a la vespraeta hi havia un ratet lliure, i que abaixara, i la tia li va dir què abaixaría que volia antrar en el pardalet un ratet... Pos va Alberto i li amolla: "Hola, soy Alberto, el sobrino de la tia Amparito". Xicaaaaa!!! Qué qués?... La tia no savia si agarrar-lo-li'n-lo del coll o ambiar-lo'hi (i que no hi haja forma que m'aclarixca en els pronomsfebles ixos.....) a ascaparrar i que no tornara més per ca la tia, però, mireu, allà dins me va donar llàstima, el xicon, i no li va dir res la tia davant de tots. En tornar a ca la tia, Alberto li va dir: "Tia, es que me ha salido del corazón, que usted ya és como mi tía de verdad". I veges què fas, un tio de dos metres quasi, miran-te en cara de borrego degollat, i diguen-te que vol ser nebot teu.... Xica, pos la tia no tenia ganes de descotir i li va dir que fera lo que li donara la gana però que en ojito que tornara a parlar malament dels morets, que tot lo mon no és igual, i que la prova la tenia en ell, que era pepero i la tia li havia obert les portes de casa de par en par. I Alberto, es va tornar a mirar la punteta de les sabates i ni va alenar...  Domés va allargar la manassa grandota que té i li va fer un apretonet en el braç a la tia i va sospirar molt pa'ca dins.

Be, bonicos, la tia vos dixa perquè Miquel ara s'amporta el ascritet a sa casa i com es tan reaseat el possa ell en el bloc. Que la segua dona ancara està una miqueta cloc-i-piu i no pot tardar molt en tornar a casa. Feu coses boniques, per l'amor de deu... I que s'apare el mon. Un beset pa tots.

Festejar és molt bonico.

Ai, bonicos, la tia estava l'atre dia fent una coca de llanda i en això que va arrivar Purín, toooota ascarotà, suant, i aixina com es posa ella de nirviosa quan alguna cosa no li entra al cap, que la veus de lluny i fuges perquè dius,  a esta dona l'han desencalaixonat per ixir al carrer.... Tota rooooja, com un titot, dient ixe Ampariiiiiiiiiito que li travessa a la tia d'una orella a un altra ... Ampariiiiiito, Ampariiiiiiitoooooooo....  I una cosa vos te de dir la tia, un dia normalet, al tercer Amparito, ja haguera estat la tia a punt d'ofegar-la, però es veu que a la tia ja li havia fet efecte la misteleta que s'havia arreat mentri metres coïa la coca, i estava de lo més assessorà. Total, que anà la tia, s'astobà al sillò i va fer que Purin també s'asentara, i li va agarrar la mà, i li va dir: "Purín, què és això, bonica, que parèixes un bou embolat?"... I es veu que Purin també s'havia arreglat el saquet de misteleta i asclatà en un plor com si tinguera vuit anys i li hagueren furtat el catxirulo el primer dia de pasqüa... La tia domés ha vist plorar a Purin dos voltes: una quan li se muigué el gos que tenia lligat al corral feia una fotracada d'anys, i que es tornaba carabassa quan Purín li donava trocets de cansalà i de botifarra (el pobre animal va acabar de lo més malament). L'atra volta que va plorar Purín sigue quan... Té igual, la tia vos ho conta atre dia, que és molt llarg... Ai, ai, bonicos, la questió es que no hi havia manera que Purín poguera contar-li'l-lin, contar-lo-hin, a la tia?... I vinga plorar, i vinga plorar, i vinga plorar... La tia ja no savia què fer i tragué la botella de misteleta... Ai, vetges què fas, feta una malaena que la tenia allí, en unes llagrimes que cremaven.

Però ni misteleta volia, la pobra.... "Que-damon vod-que-enfem..., que enfem...", digué mocant-se Purín. La tia, no va antendre ni xufa.  ¿Qué dius, Purin, del fem?... I encara plorava més fort... I vinga roflar... "Que noooo, que damon vod que senanem, a, a, a..."  I va ascomençar un altra volta la plorera.... I una cosa vos diu la tia: la pasiensia me s'havia acabat. Aixina que agarrí el telèfon i li vaig tocar a Ramón, a vore si ell sabia alguna cosa. "Xico, Ramón, tu saps que li passa a Purin, que mal cabàs que ha agarrat?"... I Ramón es va quedar mut que mut, respirant aixina com si haguera corregut, i digué: "Es que li he demanat a Purín que mos casem i que se n'anem a Marinador, Siudat de Vacasiones, de viatge de novios". Mireu que vos dic, l'haguera arrapat en ixe moment... Xicooo, però si això es una coentor... Xico, dus-la a l'Albufera en una barqueta, angrunsant-se els dos, que tota la vida està Purin asperant que la duguen a l'Albufera. I un atra cosa ancara pijor: en lo bonico que és festejar, tu pa que vols casar-te, cara de carn, si ja t'ha dit Purin dosentes voltes que noooo, cabut?.... Pos al final ixqué la rata: que es veu que Alberto, el xicon de Nuevas Generasiones, ha estat ahí, gotereta, ficant-li al cap a Ramón,que "el matrimonio es la unión perfecta entre el hombre y la mujer", i no ha parat anda que no ha aconseguit que li demane casori a Purin. Ara domés falta saber qui l'ha capgirat pa lo de Marinador i com ho solventa, perquè Purín ja li ha dit que allí no va ni morta, però tot aixó ja vos ho contarà la tia com han quedat quan torne Miquel atre ratet, que ja se'n te d'anar. Un beset i feu coses boniques.

La Tia Amparito i la Ce Trencada

Una cosa vos te de dir la tia: la Xunga Qualificaora és un marejol… No tenia prou amb els li-lo-li-lo’ls dels pronoms febles que ara s’anterat la tia que en el valencià hi ha una lletra que està trencada. Per l’amor de deu, des de quan està aixina ixa lletra?... La tia ha preguntat per teléfono a la Xunga Qualificadora quant de temps duia trencada la Ce, i s’han quedat astomordits, que ni han alenat. I Miquel tampoc sap si es diu dolçet o dolset... I a Purin ni li pregunte, que m’ambiarà a gambar loros. Només fa que dir-me que pa què astudie a estes hores. Jo li dic que perquè no vull morir-me sense adependre a parlar i escriure el valencià com toca, que mai de la vida ha pogut. I ella me diu: “Amparito, tu no te trobes bé, fest-te una misteleta”. I vejes que fas, me pega en el viu... I me toca fer-me-la-li’l, fermel-li-la… Ai, com siga... I no es penseu, no, bonicos, que a banda de la Ce Trencada també hi ha una que se diu “Ele Cheminada” que és de lo més aseà i que du un puntent precios en lo mig… Aixina: l·l

¿Tu te penses el valencià, quins misteris té?... La tia es que no podia ni parlar en valencià a l’escola quan era menuda, ni astudiar-lo ni res. Ixa sort teniu ara, bonicos. I per això està de lo més repagà la tia: d’astudiar-lo-lin, li’n-lo (ai, què farta estic dels lilos).. I avant se farà que no se traga la tia l’ensamen del mitjà al més que ve...  Ara la tia està llegint un llibre d’Enric Valor i tot...  L’atre dia li vaig dir a Purin que en el valencià ni havien Os i Es obertes i tancades, i en conter de traure’m la misteleta com fa sempre que li parle del valencià, volia arrear-me un Optalidó, la cara de figa (encara en té aguardats de l’any de la picor)… Purin es moooolt rebona persona, però moooolt recabuda. I damunt ara, que no se li’n va l’enronieta de que Alberto el de Nuevas Generaciones ha fet massa lliga en Ramón i que ixe caldo qué’s, i que veges tu què faran tant de rato els dos junts amunt i avall...

I allà vas, cabaç... En quan entra Ramón per la porta, ja està llegint-li la cartilla i armant-li la marimorena. Que té el cel guanyat este Ramón: en tot lo reanimal que és pa atres coses, a Purin, la du en bandeja, i quan la veu sofocà, pegà la cabotà i au. La veritat és que sí que han fet lliga, sí. L’atre dia, Alberto li va demanar a Ramón que l’ansenyara a lligar enciams, li va dir que vol fer-se un “huerto ecológico”. Què, quès?... Però, això del “huerto ecológico” vos ho conta la tia a l’atra setmana, que ara ja te que dixar-vos, que li ha fet una coca a Miquel i vol possar-li-li xocolate per damunt pa les xiquetes, que se porta de lo més bé en la tia i li possa els ascritets al bloc. I en esta vida se te de ser agraïda. Au, pues, la tia vos ambia un best ben regran. Per l’amor de deu, feu coses boniques i que s’apare el mon de lo feliços que sou...  Feliços serà en Ce Trencada o un una d’ixes Eses que no ascolten... Pos a la Xunga no torne a tocar, ni pensar-ho, que estàn més amunt que el Pernales.

El Sant, el guifi, i la mariguana

Una cosa vos te de dir la tia: que dengú vos toque el guifi mai de la vida... Per culpa d'un Sant ha estat la tia sense guifi tota la semana, que ja estava patint de no estar en el pardalet. Es que son les festes del poble, i resulta que enguany tocava que portaren el Sant a ca una veina d'ací del carrer, que està sempre cloc-i-piu, però que li feia de lo més il·lusió tindre-lo'il, tindre-lo-hi-'n, tindrelola (ai, xica, com se diga, que no hi ha manera que m'aclarixca amb els pronoms febles). Total, que li varen dur el Sant i abans de començar la festa ja la tinguerem... Per primera, que si tu no tens les coses aseaes pa tindre un Sant en casa, i damunt no te trobes bé, pa què dius que pots tindre el Sant a casa, cara de figa?... Y la segon i principal: pa què collons vol tindre una persona normal un Sant en sa casa dos o tres dies, amb tot el poble entrant i aixint, i resant i fent la mà, que t'ho dotorejen tot: que si éste de la foto es el teu home, que en la foto ancara no li se notava la enfermetat, que mira que era treballaor el teu home, pobre, que quan podien desfrutar dels nets, vetges tu.... Això és precis?.... Pos es veu que li havia fet promesa al seu difunt de que tindria el Sant a casa, i com no pot casi ni alenar de lo malament que se troba, cada veina ha dut un apanyo pa el sant. La una va possar una amfombra d'ixes de pell de vaca de color blanc i negre, l'atra unes cortines color taronja viu de tersiopelo que tenia en un bagul, una del cap del poble ha vingut tota carregà en un arcò de fusta (tot corcaaaaat) que han dit que es "isabelino".... I la presidenta de les ames de casa, que és una coenta, va dur la foto del alcalde, en marc i tot, què quès?.... Ah, però es que ahí no acaba la cosa.

Per acabar ho d'adobar, la tia Pilarin, una dona que's un troç de pà, vingué tota pagà en dos plantes de lo més boniques, que tots se feien creus de lo reprecioses que les tenia, i que si eren alfàbegues o què... I allà que les va acol·locar, una a cada banda del Sant. I no feia ni dos menuts que le havia acol·locat, quan es va presentar una parella de la Guardia Sevil, tots més tiesos que uns titots. "Señora, estas plantas quedan requisadas", digué uno. I se les emportaren al Quartelillo...  "Això perquè, fill?", li preguntà Pilarin, tremolant. "Eso es droga, señora"...  Ai, ai, ai, pobra Pilarin, que mos caigué rollà en terra. Ella que les havia dut en tot el cor les dos plantetes, que eren del seu nebot que li les havia deixat en el corral pa que les cuidara ella. ¡Ara resulta que eren plantes de mariguanaaaa! Xica, xica, xicaaaaa... Aixina és, de mariguana, bonicos, de mariguana. I clar, de seguideta s'ascampà la notisia, que vingué el retor i tot, ancabotat en canviar el Sant a un atra casa "mas decente" (digué el cara de carn). Menos mal que el alcalde va tersiar i diguè que "havia sido un mal entendido" (es que l'alcalde es del PP i parla castellà). I aixina va quedar la cosa. Pero, Ramón, que es un dotor i tot ho vol saber, vingué a ca la tia tot caldós pa vore en Intrenet si eren de mariguana de veritat. "Dixam el ordenador, Amparito, dixam el ordenador, Amaparito, dixam el ordenador, Amparito...". I la tia que nooo, Ramón, que tu no saps com va ixe aparatoooo. Però com em va possat el cap com un bombo, al remat li'l-l vaig dexar, i no me digues quines tecles va apretar el reanimal que va fotre el guifi...

Menos mal que ha pogut vindre Miquel ara i me'l ha apanyat. I ja li he dit a Ramón que les mans en el cul i el cul en casa i la cas ben llunt. I que en ojito que torne a tocar el ordenador de la pometa de la tia. Pos si senyor! Hala, que no vull antretindre més a Miquel, que se'n te d'anar. Feu coses boniques i que s'apare el mon de lo feliços que sou. Un beset de la tia.

Purin i els borregos del PP

Ai, per l'amor de deu, que l'atre dia casi la tenim en Alberto, el xicon de Nuevas Generasiones que tant s'ha encarinyat en la tia des que la va arreplegar de baix de la figuera. Pos es que no me'l lleve de damunt, i al remat vingué l'atre dia. De lo més aseat i pentinat el xic que es va presentar, carregat amb orxateta i fartons... Tot de lo més bonico anava anda que la tia li va preguntar què era això de possar en les ascoles als xiquets a un puesto i a les xiquetes a un atre com si tingueren la paiola u algo roin... Pos va i m'arrea, mes ample que llarg: "Tia, no haga caso, que eso es para ganar votos"... Mireu què vos dic: si no haguera estat la tia coixin-coixan ancara per la operasión, no n'hi haguera hagut prou corral pa correr-lo-li a garrotaes.... "Xico, cara de collons, no feu ixes coses domés pa guanyar vots que la gent ja està prou calenta en tota la mandanga de la crisis", li va dir la tia. I, Alberto, miran-me molt seriet va dir: "Tia, no me lo tenga en cuenta, que a veces no es fácil ser un "pepero", como usted dice, pero yo tengo que hacer lo que me mandan". Mireu que la tia li te quimera als de dretes, però quasi li dona llàstima i tot en ixe momentet Alberto, animalet, de tan perdudet que el vaig vore. I la tia va pensar pa'ca dins: va, xica, no li retruques que ja està bé, total, dos vesitetes més i el xicon se desanganyarà de ser el nebot postís. 

Pero, en això que se va sentir el crit de Purin desde el seu terrat (que es veu que havia pujat a estendre i a l'andana a vore com estava el garrofó de sequet), que li va amollar: "Ixa poca categoria tens, inútil, que fas lo que te diuen com si fores un borrego?... Borregos, això es lo que sou tots els peperos, uns borregos!!!!!!".... Ai, ai, bonicos i boniques, si haguèreu vist la cara de Alberto buscant un foraet a terra pa amagar-se i no ixir anda Nadal. I la tia que li antrà un atac de riure que pa'què de vore Purin, més roja que un titot, llençol en mà, bramant desde la mijera i fent "beeee-beeeee-beeee", com els borregos... I parar Purin de cridar i fer-li beee-bee a Alberto?... No n'hi havia manera de fer-la callar...  Al final li agarrà un cop de tos, vinga tossir, vinga tossir, i es queda blanca que quasi s'ofega, que li valgueren cames al pobre Alberto pa pujar per l'escaleta de pintar que te la tia en la terrassa i botar a la de Purin pa pegar-li colpets a l'esquena i donar-li aigueta pa que no s'ofegara... 

Quin canyaret es va muntar en un tres i no res: Purin a punt d'ofegarse per dir-lo-li borrego a un pepero i un pepero donant-la-li (els pronoms febles acabaran en la tia, mireu què vos dic) aigueta pa fer-la retornar.... Al final tot es va apanyar una miqueta i Purin no s'ofegà. Domés pogué alenar, li digué en un filet de veu a la tia, tota tremolosa: "sí que's bon xic, sí"...  Ai, sí, Miquel, carinyet, ja acaba la tia ja, que t'està asperant la tegua dona pa anar-sen a la mar en les xiquetes que fa molta calorota... Ala, feu coses boniques, que la tia te de tallar ací pa que Miquel posse l'escritet en el bloc i al pardalet. Un beset de la tia pa tots.

"Te possa la tia uns cacauets i una llimonà fresqueta mentri mentres fas això del bloc, Miquel?"

Alberto, el xicón de Nuevas Generasiones

Ai, ai, la tia volia contar-vos lo de la trencamenta de la cadera i tota la seguida de l'hospital, però com domés fan que preguntar en el pardalet com es això que la tia te amistats en la dreta, la tia vol contar-vos-ho... Ai, no, contar-vos-li-lo... Ai, no, aixina tampoc... Contar-vos-ho-hi’l... Ja m’ambolicat atra volta en els pronom feble ixos dels collons.... Per l’amor de deu, la Xunga Qualificaora no mos podria astalviar este calvari dels li-lo-li-los?... M’encenc, però seguim que està ací Miquel un ratet que tenia pa ajudar a la tia en el bloc. La questió es que, Alberto, el xicón tan aseat del Pepé que va arreplegar a la tia de baix de la figuera quan va caure el bac, vingué tot carregat de pastissets de moniato a lendemà del accident a l’hospital, de lo més preocupat. I la tia, veges, què tenia que fer, ser madelucà amb ell perquè es de Nuevas Generasiones?... Mireu què vos dic: si ixa persona no haguera estat corrents sequia amunt, sequia avall, ancara estaria la tia baix de la figuera, fenta una pansa, i en esta vida s’ha de ser agrait... El cas es que domés el va vore aguaitar Purin, s’enfilá al seu costat, el va mirar de refiló i li va preguntar si ell era “el pepero” i que pa què havia vingut... Ai, ai, ai, en lo recontenta que venia la criatura a vore a la tia, es va quedar de pasta de moniato contra el marc de la porta...

Però Purin deseguideta es va donar conte que la animalà havia sigut minsa (i que li va vore els pastissets, que la conec) i de seguideta li va dir que si era el “festero”, el festero ixe que li havien comentat les infermeres, i ancara ho poguerem apanyar entre les dos, que el xicon ja pogué respirar, animalet. La tia vol amuntó a Purin, que son amigues de tota la vida i s’ha portat de lo més be en la tia ara quan l’han operat, però té ratetes que la picaria picà... Xicaaaa, caradefiga, damunt que el xicón se’n ve en tota la ponentà que fèia ixe dia, no li pots fer un feo aixina... Pos se veu que Alberto m’ha agarrat carinyo o ves a saber quina cosa, i no passen dos o tres dies que no me toque per telefono a vore com estic... Que jo ho pense en gelat i dic, este xic no se troba bé, si és tant de dretes, com s’ancarinya en la Tia Amparito, que ja li ha dit que és republicana, descreguda i no sé quantes coses més a vore si se’l lleva de damunt... Pos no ni ha manera, es veu que el xicón es fill únic i diu que: “Es que yo nunca he tenido tíos ni tías y me encuentro muy a gusto con usted, tía Amparito”... Toca’t els collons Manolo, pos no me diu ‘tia’ i tot com si fora el meu nebot?... Qué quéees?... Pos aixina estem. Ai, sí, Miquel, ja acaba la tia, ja va, ja va, carinyo... Adeu templats, que la tia no sap com se fa això de “penchar” l’ascritet en el bloc i Miquel te presa.

Feu coses boniques, per l’amor de deu. Un beset ben regran.

La tia torna al pardalet...

Ai, bonicos, quan ha patit la tia tochs estos dies que no podia chuar en el pardalet.... Per l'amor de deu... Perdoneu si la tia vos ha tingut preocupats, bonicos i boniques, però es que la tia va caure un bac i es va trencar una cadera, sense antropesar en dengun elefant... La tia va caure buscant figues pa berenar... Que quès?... Ai, ai, ai, cada vegada que m'anrecordeeeee.... Allà que teniéu a la tia tota astobà en terra sense poder menejar-se, ni poder menjar figues... Que veches tu si no podia haver-me pegat la tossolà després d'star ben farta de figues... Pos no sinyor, no, ni les havia tastat... Ai, ai, ai, que casi m'agarra un sincdecopes allà, tota sola en mig de l'horta a les vuit de la vesprada, que qui me manaria a mi en conter d'anar al Mercat Central i crompar-me'n un basquet... Les set, les set i mitja, les vuit, les vuit i mitja... I allí no venia dengú. I la tia una fam i un dolor pa'ca baix de la cama... Es que a la tia li agrà passejar al caure el solet per l'horta, que fa molt bona oloreta tot, i sempre fa sendeta cap a una figuera presiosa que n'hi ha al costat d'una sequieta i un melonar que està de lo més cuidaet... I xino, xano, se'n va moltes vespraetes pa'calla... A Purin no li dic res perquè arrambla en les figues en la fam que té sempre... Que quant li ho vaig contar, em va muntar el canyaret i me digué en ancara me passava poc per voler menjar-me les figues jo asoles... Jo no li ho tinc en conmpte perquè això son coses de Purin, que es un tros de pa, però quan hi ha menjar per lo mig...

La questió es que, al final, passà per alli propet un xicon de lo més templat que anava corrent i botant sequies. Es veu que em va sentir maleir la figuera i el sum sum corda, i es va acostar on estava la tia, i tot suat pobret, se'm va carregar a l'esquena com si la tia fora un sac de creïlles, i em dugué a sa casa i de seguideta agarrà el cotxet (un mersedes) i me dugué a l'hospital... Més rebonico i més reaseat que era el xicon que pa què... Alberto, li dèien, al meu salvaor. Que jo li vaig dir, xico, te diuen com el president de la Cheneralitaaaat Valensiana... I ell es va somriure i digué en castellá que estava molt "orgulloso de llamarse igual que nuestro presidente". La tia es va quedar bocabadada i no se pogué callar i li va preguntar que si era del Pepé o què, i ell va dir que era de Nuevas Generasiones, que tenia un carrec en el partit i tot.... Ai, ai, ai, quan la tia va sentir això.... Xicaaaa, en tant de jove del Quinse Eme d'ixos templats i amb cervell me tenia de salvar un peperoooo?.... Si no haguera sigut perquè no me podia valdre, me'n haguera baixat del mersedes en marxa, mira qué te dic, però....

Ai, ai, que m'han tocat al timbre.... Es que ve un xicon tots los dies de matí a fer-li la rehabilitasió a la tia, i no puc ascriure més... La tia vos contarà en atre ratet com va acabar tot, i la operasió de la cadera, i lo de la residensia aon ha estat la tia un mes ingresá perquè la neboda no ha vulgut cuidar-me, la deshonrà... I lo de Miquel, l'infermer que m'ha fet este bloc tan bonico pa que puga contarvos totes les coses que m'han passat... Ai, ai, ai, quanta falta li haveu fet a la tia tochs estos dies... Ai que la tia vos trobava a faltar...  Ai, el meu Carlos Orquin, i Javier Català, i Anna Peña, i Josep Carles, i Queti B, i Toni Torres, i el meu Alberto Sancho, pobret, que ha sigut el seu aniversari i la tia ni li ha pogut felisitar ni res... Ho has celebrat com toca, bonico?... Gràsies a tochs per anrecordar-se de la tia... Un beset ben regran, i feu coses boniques, per l'amor de deu.