Estimats Reis Macs:

la tia ja sap que teniu amuntó de navec, però vejes si podeu pegar-li una miradeta a la carta de la tia,

- una botella de misteleta de Turís
- una botella de misteleta de Teulada
- una botella de misteleta de Cheste
- una botella de misteleta de Chiva 
- una botella de misteleta de Requena
- una botella de mistela de la Vall de Xaló
- una botella de mistela de Dènia
- una botelleta d'Anisdelmono i una Terry (pa'el sol i sombra de Ramón)
- uns soquets de careta del número coranta cinc pa Ramón
- un batín d'ixos aseats i mollets i calentets pa Purin (que va en uno més coent que coetn)
- una conca pa la tia Pilar (que no te dines pa la llum i Ramón li du la nyenya)
- una remesa de nolotils i antinflamatoris pa la tia Cotona (que no li aplega pa les receptes, pobra)
- unes espardenyes d'astar per casa del coranta cinc i atres del trenta set (pa quan Ramón i Purin venen a ca la tia i s'adormen al sofà i que tinguen calcer còmode).
- una safa nova pa fer les coques
- un mostraor nou pa la tenda de Jasim i Jadiya que no en tenen i despatxen darrere d'un caixò de fusta
- una cassola de fer arros al forn pa Miquel, (que ès l'infermer rebonico que posa els ascritets de la tia al bloc)
- un morter pa fer all-i-oli
- una aixada i un cabaç pa Alberto, el xicon del PP que té mig afillat la tia, pa que adeprenga a traballar en les mans (com que's politic no sap quès això)
- tres sacs de carbò que teniu de deixar a la porta de la Cheneralitat Valensiana, que han sigut més roins que la tenca...

- ah... i una cosa molt important, la tia vol que feu una vesiteta a tots els valensians que estan en el mon per culpa dels reinutils del govern, i que aneu: a Letonia, a Méxic, a Turquia, Irlanda, Russia, Alemanya, Brasil, Italia, Anglaterra i els Astats Units. I que els dugau misteleta (que per això vos en ha demanat tanta).

- I mireu si vos sobra un guifi d'ixos de segon mà, la tia vos ho agrairia perquè no te dinerets pa crompar-sen uno nou, i l'usebé és d'Alberto, que està més amunt que el pernales però que és bona persona i la tia li'l'lo te de tornar.

I això és tot, bonicos, la tia vos possarà una veleta que vos ilumine i domés vol que feu coses boniques com fan tots els del pardalet de la tia, que son tan feliços que s'apara el mon.

Así en el replanell vos dixa la tia uns pastissets de moniato i un poquet de misteleta. 

Un beset de la tia Amparito.

Misteleta, pastissets i tot per l'aire

“Tía Amparito, es usted una mala influencia para mí. Tengo que alejarme de usted un tiempo para volver a centrarme. De un abrazo a Purín y a Ramón. Les deseo lo mejor para el 2013. Alberto”.

Ai, bonicos... Ixa noteta li va ambiar anit Alberto a la tia. Estavem mamprenit a sopar anit en ca la tia, quan mos tocaren al timbre. Anarem i se trobarem de morros en el retor del poble, Don. Amancio, en una cara de pomes agres que pa’què... “Tia Amparito, buenas noches”, mos digué. Bona nit tinga voste, li digué la tia. I justetet, que ja sabeu que a la tia li asmussen els retors. “Tengo una carta para usted”, mos amollà, el retor. I la tia pensà si ja estaven allí ixos destrellats de la tele que domés fan que anredrar a uns i a atres pa que facen paus de les animalaes que han fet en la vida.. Pos, no, anà el retor i es tragué la mà de baix de la sotana i li donà un sobre a la tia. I va dir: “adiós, que Dios los bendiga y guíe sus pasos”, mos va mirar de dalt a baix, pegà mitja volta, ell i la sotana, i se n’anà comforme havia vingut. Dins el sobre estava ascrit aixó de la mala influensia... La tia ho va llegir en veu alta i Ramón ascomençà a cagar més osties que un carreter, que Purin li digué ja ni ha prou Ramón.. Es que, Ramón, li ha pres voler a Alberto, ja ho sabeu, i ni parlaven del govern ni res... Anaven a junts a l’anguilero a per anguiles pa que Purin fera l’all-i-pebre... I Ramón, de seguideta li tocà per telèfon però Alberto tenia el mòbil apagat... I, xica, ja no hem sabut res més d’ell.... La tia es va desgustar una miqueta, però tambe s’ho olorava després de la nit de Nadal... Quan va passar lo que va pasar.... Ixe xic està molt mal aconsellat i haurà anat a confessar-se, i el retor l’haurà singlat pa que no torne... Ara, una cosa vos diu la tia: vore Alberto brindar pa que s’acabe el govern de Rajoy, no te preu!!!... Això va ser molt gran, bonicos i boniques... Voleu que vos ho conte la tia?...

La Nit de Nadal, soparem Purin, Ramon, Alberto i la tia, i de lo més bonico tot, i de lo més aseat misteleta amunt, misteleta avall, pastisset pa’casí, torronet pa’callà, i Alberto dient-mos, “queee, noooo, tiaaaa, que no voy a brindar en contra de mi Presidente, eso sería altra traición”... I Purín, xas, més misteleta pa Alberto.... I al remat, el xic, de lo més content ballant Paquito el Xocolatero, sense música ni res, que ell feia tota l’instrumentació a soletes pim-pam, pim-pam... Que va va agafar el ganivet de tallar el pernil i feia aixina amb el braç amunt i aball, com fan els capitans de les filaes dels moros i cristians.... Xica, xica, xicaaaaa.... Quant mos riguerem... Purin anava a bacs, i Ramón s’agarrava la panxa tant de riure... I Alberto, com si tota la vida haguera sigut Capità Moro... Pos no va cantar l’Himne del Perofrenar i tot amb el ganivet del pernil en la mà... Ai, ai, ai, i ja anavem tots per terra de riure i ana la tia, i li va possar la Muixeranga...  Si l’haguèreu vist, tot emocionat i diguent, “tia, qué musica más bonita, póngamela otra ves”... Tres o quatre voltes mos tocà posar-li la Miuixeranga, però va ser en la última quan li diguè la tia: “I ara domés te falta brindar pa que se’n vaja ixe president tant reinutil que tenim en el govern”... I va, i diu: “Que se vaya a la mierdaaa, yaaa, Rajoy”.... Per l'amor de deu, que mos quedarem bocabadats Purin, Ramón i la tia. I es va fer un silensi d'ixos que fan mal... I Alberto, entonses, va asclatar en uns plors de padre i senyor mío i es va asentar en el sofà i es va quedar adormit en sec. Duia una mona com un piano, el xic. Purin li llevà les sabates, el taparem en una mantetat, i au... A l’endemà es va alçar, i sense dir ni pruna, agafà i se va anar com un ànima en pena... I anda anit que no haviem sabut res...

Pos sabeu què vos diu la tia?... Què ja tornarà.... Ja voreu... Que el brillet que la tia li va vore als ullets quan dia “a la mierda” no era domés misteleta.... Ja voreu, ja voreu... La tia domés està preocupà perquè els del seu pardalet facen coses boniques i siguen feliços i que els valencians que estàn per lo mon tinguen bona cosa de sort i tornen prompte a casa. 

La tia vos ambia un beset ben regran i vos desitga totes les coses boniques pal any este que ascomensa. Ara ja se'n va la tia que Miquel ix de guardia d l'hospital, i penjarà l'ascritet domés puga. I la tia li ha aguardat una bandejeta de dolcets i un poquet d'allioli, i una botelleta de misteleta, i formatget i pernil tot talladet en un plateret. Pa que se ho menje en la dona i els xiquets, que s'ho merèix. Feu coses boniqueeeeessss!!!