Purin i els borregos del PP

Ai, per l'amor de deu, que l'atre dia casi la tenim en Alberto, el xicon de Nuevas Generasiones que tant s'ha encarinyat en la tia des que la va arreplegar de baix de la figuera. Pos es que no me'l lleve de damunt, i al remat vingué l'atre dia. De lo més aseat i pentinat el xic que es va presentar, carregat amb orxateta i fartons... Tot de lo més bonico anava anda que la tia li va preguntar què era això de possar en les ascoles als xiquets a un puesto i a les xiquetes a un atre com si tingueren la paiola u algo roin... Pos va i m'arrea, mes ample que llarg: "Tia, no haga caso, que eso es para ganar votos"... Mireu què vos dic: si no haguera estat la tia coixin-coixan ancara per la operasión, no n'hi haguera hagut prou corral pa correr-lo-li a garrotaes.... "Xico, cara de collons, no feu ixes coses domés pa guanyar vots que la gent ja està prou calenta en tota la mandanga de la crisis", li va dir la tia. I, Alberto, miran-me molt seriet va dir: "Tia, no me lo tenga en cuenta, que a veces no es fácil ser un "pepero", como usted dice, pero yo tengo que hacer lo que me mandan". Mireu que la tia li te quimera als de dretes, però quasi li dona llàstima i tot en ixe momentet Alberto, animalet, de tan perdudet que el vaig vore. I la tia va pensar pa'ca dins: va, xica, no li retruques que ja està bé, total, dos vesitetes més i el xicon se desanganyarà de ser el nebot postís. 

Pero, en això que se va sentir el crit de Purin desde el seu terrat (que es veu que havia pujat a estendre i a l'andana a vore com estava el garrofó de sequet), que li va amollar: "Ixa poca categoria tens, inútil, que fas lo que te diuen com si fores un borrego?... Borregos, això es lo que sou tots els peperos, uns borregos!!!!!!".... Ai, ai, bonicos i boniques, si haguèreu vist la cara de Alberto buscant un foraet a terra pa amagar-se i no ixir anda Nadal. I la tia que li antrà un atac de riure que pa'què de vore Purin, més roja que un titot, llençol en mà, bramant desde la mijera i fent "beeee-beeeee-beeee", com els borregos... I parar Purin de cridar i fer-li beee-bee a Alberto?... No n'hi havia manera de fer-la callar...  Al final li agarrà un cop de tos, vinga tossir, vinga tossir, i es queda blanca que quasi s'ofega, que li valgueren cames al pobre Alberto pa pujar per l'escaleta de pintar que te la tia en la terrassa i botar a la de Purin pa pegar-li colpets a l'esquena i donar-li aigueta pa que no s'ofegara... 

Quin canyaret es va muntar en un tres i no res: Purin a punt d'ofegarse per dir-lo-li borrego a un pepero i un pepero donant-la-li (els pronoms febles acabaran en la tia, mireu què vos dic) aigueta pa fer-la retornar.... Al final tot es va apanyar una miqueta i Purin no s'ofegà. Domés pogué alenar, li digué en un filet de veu a la tia, tota tremolosa: "sí que's bon xic, sí"...  Ai, sí, Miquel, carinyet, ja acaba la tia ja, que t'està asperant la tegua dona pa anar-sen a la mar en les xiquetes que fa molta calorota... Ala, feu coses boniques, que la tia te de tallar ací pa que Miquel posse l'escritet en el bloc i al pardalet. Un beset de la tia pa tots.

"Te possa la tia uns cacauets i una llimonà fresqueta mentri mentres fas això del bloc, Miquel?"