Ai, bonicos, la tia estava l'atre dia fent una coca de llanda i en això que va arrivar Purín, toooota ascarotà, suant, i aixina com es posa ella de nirviosa quan alguna cosa no li entra al cap, que la veus de lluny i fuges perquè dius, a esta dona l'han desencalaixonat per ixir al carrer.... Tota rooooja, com un titot, dient ixe Ampariiiiiiiiiito que li travessa a la tia d'una orella a un altra ... Ampariiiiiito, Ampariiiiiiitoooooooo.... I una cosa vos te de dir la tia, un dia normalet, al tercer Amparito, ja haguera estat la tia a punt d'ofegar-la, però es veu que a la tia ja li havia fet efecte la misteleta que s'havia arreat mentri metres coïa la coca, i estava de lo més assessorà. Total, que anà la tia, s'astobà al sillò i va fer que Purin també s'asentara, i li va agarrar la mà, i li va dir: "Purín, què és això, bonica, que parèixes un bou embolat?"... I es veu que Purin també s'havia arreglat el saquet de misteleta i asclatà en un plor com si tinguera vuit anys i li hagueren furtat el catxirulo el primer dia de pasqüa... La tia domés ha vist plorar a Purin dos voltes: una quan li se muigué el gos que tenia lligat al corral feia una fotracada d'anys, i que es tornaba carabassa quan Purín li donava trocets de cansalà i de botifarra (el pobre animal va acabar de lo més malament). L'atra volta que va plorar Purín sigue quan... Té igual, la tia vos ho conta atre dia, que és molt llarg... Ai, ai, bonicos, la questió es que no hi havia manera que Purín poguera contar-li'l-lin, contar-lo-hin, a la tia?... I vinga plorar, i vinga plorar, i vinga plorar... La tia ja no savia què fer i tragué la botella de misteleta... Ai, vetges què fas, feta una malaena que la tenia allí, en unes llagrimes que cremaven.
Però ni misteleta volia, la pobra.... "Que-damon vod-que-enfem..., que enfem...", digué mocant-se Purín. La tia, no va antendre ni xufa. ¿Qué dius, Purin, del fem?... I encara plorava més fort... I vinga roflar... "Que noooo, que damon vod que senanem, a, a, a..." I va ascomençar un altra volta la plorera.... I una cosa vos diu la tia: la pasiensia me s'havia acabat. Aixina que agarrí el telèfon i li vaig tocar a Ramón, a vore si ell sabia alguna cosa. "Xico, Ramón, tu saps que li passa a Purin, que mal cabàs que ha agarrat?"... I Ramón es va quedar mut que mut, respirant aixina com si haguera corregut, i digué: "Es que li he demanat a Purín que mos casem i que se n'anem a Marinador, Siudat de Vacasiones, de viatge de novios". Mireu que vos dic, l'haguera arrapat en ixe moment... Xicooo, però si això es una coentor... Xico, dus-la a l'Albufera en una barqueta, angrunsant-se els dos, que tota la vida està Purin asperant que la duguen a l'Albufera. I un atra cosa ancara pijor: en lo bonico que és festejar, tu pa que vols casar-te, cara de carn, si ja t'ha dit Purin dosentes voltes que noooo, cabut?.... Pos al final ixqué la rata: que es veu que Alberto, el xicon de Nuevas Generasiones, ha estat ahí, gotereta, ficant-li al cap a Ramón,que "el matrimonio es la unión perfecta entre el hombre y la mujer", i no ha parat anda que no ha aconseguit que li demane casori a Purin. Ara domés falta saber qui l'ha capgirat pa lo de Marinador i com ho solventa, perquè Purín ja li ha dit que allí no va ni morta, però tot aixó ja vos ho contarà la tia com han quedat quan torne Miquel atre ratet, que ja se'n te d'anar. Un beset i feu coses boniques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada