Festejar és molt bonico.

Ai, bonicos, la tia estava l'atre dia fent una coca de llanda i en això que va arrivar Purín, toooota ascarotà, suant, i aixina com es posa ella de nirviosa quan alguna cosa no li entra al cap, que la veus de lluny i fuges perquè dius,  a esta dona l'han desencalaixonat per ixir al carrer.... Tota rooooja, com un titot, dient ixe Ampariiiiiiiiiito que li travessa a la tia d'una orella a un altra ... Ampariiiiiito, Ampariiiiiiitoooooooo....  I una cosa vos te de dir la tia, un dia normalet, al tercer Amparito, ja haguera estat la tia a punt d'ofegar-la, però es veu que a la tia ja li havia fet efecte la misteleta que s'havia arreat mentri metres coïa la coca, i estava de lo més assessorà. Total, que anà la tia, s'astobà al sillò i va fer que Purin també s'asentara, i li va agarrar la mà, i li va dir: "Purín, què és això, bonica, que parèixes un bou embolat?"... I es veu que Purin també s'havia arreglat el saquet de misteleta i asclatà en un plor com si tinguera vuit anys i li hagueren furtat el catxirulo el primer dia de pasqüa... La tia domés ha vist plorar a Purin dos voltes: una quan li se muigué el gos que tenia lligat al corral feia una fotracada d'anys, i que es tornaba carabassa quan Purín li donava trocets de cansalà i de botifarra (el pobre animal va acabar de lo més malament). L'atra volta que va plorar Purín sigue quan... Té igual, la tia vos ho conta atre dia, que és molt llarg... Ai, ai, bonicos, la questió es que no hi havia manera que Purín poguera contar-li'l-lin, contar-lo-hin, a la tia?... I vinga plorar, i vinga plorar, i vinga plorar... La tia ja no savia què fer i tragué la botella de misteleta... Ai, vetges què fas, feta una malaena que la tenia allí, en unes llagrimes que cremaven.

Però ni misteleta volia, la pobra.... "Que-damon vod-que-enfem..., que enfem...", digué mocant-se Purín. La tia, no va antendre ni xufa.  ¿Qué dius, Purin, del fem?... I encara plorava més fort... I vinga roflar... "Que noooo, que damon vod que senanem, a, a, a..."  I va ascomençar un altra volta la plorera.... I una cosa vos diu la tia: la pasiensia me s'havia acabat. Aixina que agarrí el telèfon i li vaig tocar a Ramón, a vore si ell sabia alguna cosa. "Xico, Ramón, tu saps que li passa a Purin, que mal cabàs que ha agarrat?"... I Ramón es va quedar mut que mut, respirant aixina com si haguera corregut, i digué: "Es que li he demanat a Purín que mos casem i que se n'anem a Marinador, Siudat de Vacasiones, de viatge de novios". Mireu que vos dic, l'haguera arrapat en ixe moment... Xicooo, però si això es una coentor... Xico, dus-la a l'Albufera en una barqueta, angrunsant-se els dos, que tota la vida està Purin asperant que la duguen a l'Albufera. I un atra cosa ancara pijor: en lo bonico que és festejar, tu pa que vols casar-te, cara de carn, si ja t'ha dit Purin dosentes voltes que noooo, cabut?.... Pos al final ixqué la rata: que es veu que Alberto, el xicon de Nuevas Generasiones, ha estat ahí, gotereta, ficant-li al cap a Ramón,que "el matrimonio es la unión perfecta entre el hombre y la mujer", i no ha parat anda que no ha aconseguit que li demane casori a Purin. Ara domés falta saber qui l'ha capgirat pa lo de Marinador i com ho solventa, perquè Purín ja li ha dit que allí no va ni morta, però tot aixó ja vos ho contarà la tia com han quedat quan torne Miquel atre ratet, que ja se'n te d'anar. Un beset i feu coses boniques.

La Tia Amparito i la Ce Trencada

Una cosa vos te de dir la tia: la Xunga Qualificaora és un marejol… No tenia prou amb els li-lo-li-lo’ls dels pronoms febles que ara s’anterat la tia que en el valencià hi ha una lletra que està trencada. Per l’amor de deu, des de quan està aixina ixa lletra?... La tia ha preguntat per teléfono a la Xunga Qualificadora quant de temps duia trencada la Ce, i s’han quedat astomordits, que ni han alenat. I Miquel tampoc sap si es diu dolçet o dolset... I a Purin ni li pregunte, que m’ambiarà a gambar loros. Només fa que dir-me que pa què astudie a estes hores. Jo li dic que perquè no vull morir-me sense adependre a parlar i escriure el valencià com toca, que mai de la vida ha pogut. I ella me diu: “Amparito, tu no te trobes bé, fest-te una misteleta”. I vejes que fas, me pega en el viu... I me toca fer-me-la-li’l, fermel-li-la… Ai, com siga... I no es penseu, no, bonicos, que a banda de la Ce Trencada també hi ha una que se diu “Ele Cheminada” que és de lo més aseà i que du un puntent precios en lo mig… Aixina: l·l

¿Tu te penses el valencià, quins misteris té?... La tia es que no podia ni parlar en valencià a l’escola quan era menuda, ni astudiar-lo ni res. Ixa sort teniu ara, bonicos. I per això està de lo més repagà la tia: d’astudiar-lo-lin, li’n-lo (ai, què farta estic dels lilos).. I avant se farà que no se traga la tia l’ensamen del mitjà al més que ve...  Ara la tia està llegint un llibre d’Enric Valor i tot...  L’atre dia li vaig dir a Purin que en el valencià ni havien Os i Es obertes i tancades, i en conter de traure’m la misteleta com fa sempre que li parle del valencià, volia arrear-me un Optalidó, la cara de figa (encara en té aguardats de l’any de la picor)… Purin es moooolt rebona persona, però moooolt recabuda. I damunt ara, que no se li’n va l’enronieta de que Alberto el de Nuevas Generaciones ha fet massa lliga en Ramón i que ixe caldo qué’s, i que veges tu què faran tant de rato els dos junts amunt i avall...

I allà vas, cabaç... En quan entra Ramón per la porta, ja està llegint-li la cartilla i armant-li la marimorena. Que té el cel guanyat este Ramón: en tot lo reanimal que és pa atres coses, a Purin, la du en bandeja, i quan la veu sofocà, pegà la cabotà i au. La veritat és que sí que han fet lliga, sí. L’atre dia, Alberto li va demanar a Ramón que l’ansenyara a lligar enciams, li va dir que vol fer-se un “huerto ecológico”. Què, quès?... Però, això del “huerto ecológico” vos ho conta la tia a l’atra setmana, que ara ja te que dixar-vos, que li ha fet una coca a Miquel i vol possar-li-li xocolate per damunt pa les xiquetes, que se porta de lo més bé en la tia i li possa els ascritets al bloc. I en esta vida se te de ser agraïda. Au, pues, la tia vos ambia un best ben regran. Per l’amor de deu, feu coses boniques i que s’apare el mon de lo feliços que sou...  Feliços serà en Ce Trencada o un una d’ixes Eses que no ascolten... Pos a la Xunga no torne a tocar, ni pensar-ho, que estàn més amunt que el Pernales.

El Sant, el guifi, i la mariguana

Una cosa vos te de dir la tia: que dengú vos toque el guifi mai de la vida... Per culpa d'un Sant ha estat la tia sense guifi tota la semana, que ja estava patint de no estar en el pardalet. Es que son les festes del poble, i resulta que enguany tocava que portaren el Sant a ca una veina d'ací del carrer, que està sempre cloc-i-piu, però que li feia de lo més il·lusió tindre-lo'il, tindre-lo-hi-'n, tindrelola (ai, xica, com se diga, que no hi ha manera que m'aclarixca amb els pronoms febles). Total, que li varen dur el Sant i abans de començar la festa ja la tinguerem... Per primera, que si tu no tens les coses aseaes pa tindre un Sant en casa, i damunt no te trobes bé, pa què dius que pots tindre el Sant a casa, cara de figa?... Y la segon i principal: pa què collons vol tindre una persona normal un Sant en sa casa dos o tres dies, amb tot el poble entrant i aixint, i resant i fent la mà, que t'ho dotorejen tot: que si éste de la foto es el teu home, que en la foto ancara no li se notava la enfermetat, que mira que era treballaor el teu home, pobre, que quan podien desfrutar dels nets, vetges tu.... Això és precis?.... Pos es veu que li havia fet promesa al seu difunt de que tindria el Sant a casa, i com no pot casi ni alenar de lo malament que se troba, cada veina ha dut un apanyo pa el sant. La una va possar una amfombra d'ixes de pell de vaca de color blanc i negre, l'atra unes cortines color taronja viu de tersiopelo que tenia en un bagul, una del cap del poble ha vingut tota carregà en un arcò de fusta (tot corcaaaaat) que han dit que es "isabelino".... I la presidenta de les ames de casa, que és una coenta, va dur la foto del alcalde, en marc i tot, què quès?.... Ah, però es que ahí no acaba la cosa.

Per acabar ho d'adobar, la tia Pilarin, una dona que's un troç de pà, vingué tota pagà en dos plantes de lo més boniques, que tots se feien creus de lo reprecioses que les tenia, i que si eren alfàbegues o què... I allà que les va acol·locar, una a cada banda del Sant. I no feia ni dos menuts que le havia acol·locat, quan es va presentar una parella de la Guardia Sevil, tots més tiesos que uns titots. "Señora, estas plantas quedan requisadas", digué uno. I se les emportaren al Quartelillo...  "Això perquè, fill?", li preguntà Pilarin, tremolant. "Eso es droga, señora"...  Ai, ai, ai, pobra Pilarin, que mos caigué rollà en terra. Ella que les havia dut en tot el cor les dos plantetes, que eren del seu nebot que li les havia deixat en el corral pa que les cuidara ella. ¡Ara resulta que eren plantes de mariguanaaaa! Xica, xica, xicaaaaa... Aixina és, de mariguana, bonicos, de mariguana. I clar, de seguideta s'ascampà la notisia, que vingué el retor i tot, ancabotat en canviar el Sant a un atra casa "mas decente" (digué el cara de carn). Menos mal que el alcalde va tersiar i diguè que "havia sido un mal entendido" (es que l'alcalde es del PP i parla castellà). I aixina va quedar la cosa. Pero, Ramón, que es un dotor i tot ho vol saber, vingué a ca la tia tot caldós pa vore en Intrenet si eren de mariguana de veritat. "Dixam el ordenador, Amparito, dixam el ordenador, Amaparito, dixam el ordenador, Amparito...". I la tia que nooo, Ramón, que tu no saps com va ixe aparatoooo. Però com em va possat el cap com un bombo, al remat li'l-l vaig dexar, i no me digues quines tecles va apretar el reanimal que va fotre el guifi...

Menos mal que ha pogut vindre Miquel ara i me'l ha apanyat. I ja li he dit a Ramón que les mans en el cul i el cul en casa i la cas ben llunt. I que en ojito que torne a tocar el ordenador de la pometa de la tia. Pos si senyor! Hala, que no vull antretindre més a Miquel, que se'n te d'anar. Feu coses boniques i que s'apare el mon de lo feliços que sou. Un beset de la tia.