“Tía Amparito,
es usted una mala influencia para mí. Tengo que alejarme de usted un tiempo
para volver a centrarme. De un abrazo a Purín y a Ramón. Les deseo lo mejor
para el 2013. Alberto”.
Ai, bonicos...
Ixa noteta li va ambiar anit Alberto a la tia. Estavem mamprenit a sopar anit
en ca la tia, quan mos tocaren al timbre. Anarem i se trobarem de morros en el
retor del poble, Don. Amancio, en una cara de pomes agres que pa’què... “Tia
Amparito, buenas noches”, mos digué. Bona nit tinga voste, li digué la tia. I
justetet, que ja sabeu que a la tia li asmussen els retors. “Tengo una carta
para usted”, mos amollà, el retor. I la tia pensà si ja estaven allí ixos
destrellats de la tele que domés fan que anredrar a uns i a atres pa que facen
paus de les animalaes que han fet en la vida.. Pos, no, anà el retor i es tragué la mà de
baix de la sotana i li donà un sobre a la tia. I va dir: “adiós, que Dios los
bendiga y guíe sus pasos”, mos va mirar de dalt a baix, pegà mitja volta, ell i
la sotana, i se n’anà comforme havia vingut. Dins el sobre estava ascrit aixó
de la mala influensia... La tia ho va llegir en veu alta i Ramón ascomençà a
cagar més osties que un carreter, que Purin li digué ja ni ha prou Ramón.. Es que, Ramón, li ha pres voler a Alberto, ja ho sabeu, i ni
parlaven del govern ni res... Anaven a junts a l’anguilero a per anguiles pa
que Purin fera l’all-i-pebre... I Ramón, de seguideta li tocà per telèfon però Alberto
tenia el mòbil apagat... I, xica, ja no hem sabut res més d’ell.... La tia es
va desgustar una miqueta, però tambe s’ho olorava després de la nit de Nadal...
Quan va passar lo que va pasar.... Ixe xic està molt mal aconsellat i haurà
anat a confessar-se, i el retor l’haurà singlat pa
que no torne... Ara, una cosa vos diu la tia: vore Alberto brindar pa que s’acabe el govern de Rajoy, no te preu!!!... Això va ser
molt gran, bonicos i boniques... Voleu que vos ho conte la tia?...
La Nit de Nadal, soparem
Purin, Ramon, Alberto i la tia, i de lo més bonico tot, i de lo més aseat misteleta amunt,
misteleta avall, pastisset pa’casí, torronet pa’callà, i Alberto dient-mos, “queee,
noooo, tiaaaa, que no voy a brindar en contra de mi Presidente, eso sería altra traición”... I Purín, xas,
més misteleta pa Alberto.... I al remat, el xic, de lo més content ballant
Paquito el Xocolatero, sense música ni res, que ell feia tota l’instrumentació a
soletes pim-pam, pim-pam... Que va va agafar el ganivet de tallar el pernil i feia aixina amb el braç
amunt i aball, com fan els capitans de les filaes dels moros i cristians....
Xica, xica, xicaaaaa.... Quant mos riguerem... Purin anava a bacs, i Ramón
s’agarrava la panxa tant de riure... I Alberto, com si tota la vida haguera sigut Capità Moro... Pos no va cantar l’Himne del Perofrenar i tot amb el ganivet del
pernil en la mà... Ai, ai, ai, i ja anavem tots per terra de riure i ana
la tia, i li va possar la Muixeranga... Si l’haguèreu vist, tot emocionat i
diguent, “tia, qué musica más bonita, póngamela otra ves”... Tres o quatre
voltes mos tocà posar-li la Miuixeranga, però va ser en la última quan li diguè la
tia: “I ara domés te falta brindar pa que se’n vaja ixe president tant reinutil
que tenim en el govern”... I va, i diu: “Que se vaya a la mierdaaa, yaaa,
Rajoy”.... Per l'amor de deu, que mos quedarem bocabadats Purin, Ramón i la tia. I es va fer un silensi d'ixos que fan mal... I Alberto, entonses, va asclatar en uns plors de padre i senyor mío i es
va asentar en el sofà i es va quedar adormit en sec. Duia una mona com un
piano, el xic. Purin li llevà les sabates, el
taparem en una mantetat, i au... A l’endemà es va alçar, i sense dir ni pruna,
agafà i se va anar com un ànima en pena... I anda anit que no haviem sabut
res...
Pos sabeu què
vos diu la tia?... Què ja tornarà.... Ja voreu... Que el brillet que la tia li va vore als
ullets quan dia “a la mierda” no era domés misteleta.... Ja voreu, ja voreu...
La tia domés està preocupà perquè els del seu pardalet facen coses boniques i
siguen feliços i que els valencians que estàn per lo mon tinguen bona cosa de
sort i tornen prompte a casa.
La tia vos ambia un beset ben regran i vos desitga totes les coses boniques pal any este que ascomensa. Ara ja se'n va la tia que Miquel ix de guardia d l'hospital, i penjarà l'ascritet domés puga. I la tia li ha aguardat una bandejeta de dolcets i un poquet d'allioli, i una botelleta de misteleta, i formatget i pernil tot talladet en un plateret. Pa que se ho menje en la dona i els xiquets, que s'ho merèix. Feu coses boniqueeeeessss!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada