Palletes trencaes i monyicots

Ai, bonicos, la tia, al remat, trencarà palletes en Alberto... Entre el romanç que va armar l'atre dia en l'usebé, que al final se’l va amportar, i la dèria que li te al partit, està més pesat que una andana de cucs... Purin domés fa que fer-li astufits últimament... Pero és que, n’hi ha de bollit, amb el xic... Pos no vol convençer la tia, ara cara a Nadal, de "lo buenos que son algunos del PP"?... I vol que la tia li ajude a buscar joguets pa els xiquets dels peperos que “lo están pasando mal”... Sí, home, sí, això estava pensat la tia... I ell, cabut, i torna-li la trompa al xic.... "Tia, que hay gente en el partido que lo está pasando muy mal, y somos como una familia y nos apoyamos unos a otros más ahora en Navidat, tia, véngase un día a la sede y nos ayuda"... A la sede, m’arreà.... A la sedeeeeeee? Ni morta... Pa vore monyicots ja en te prou la tia en els de la Cheneralitat Valensiana quan ixen per la tele... I una cosa vos te de dir la tia: si els fills dels del PP no tenen joquets, no haver votat els seus pares a qui han votat... Damunt que mos estan dixant en el xàsis estos del govern ancara tenim de buscar-los joguets.... Tu te penses?... Pos la tia li va dir que no, i Alberto es va quedar així com es queda Alberto en ixa careta de borrego degollat i digué... “Tia Amparito, es usted un, un, un, un, un...”. I la tia li va dir un qué, un qué, un qué, un qué... I ell, "un, un, un, un, un, un..." I la tia, xico que's pa gui, cara de carn... I no el tréies del, "un, un, un...." (es que Alberto, quan es posa nervioset, es trabuca una miqueta i ni ha que dixar-lo que se li pase).

Ai, ai, si en conter de un-un-un, haguera dit  fum-fum-fum, s’haguera pensat la tia que estaba cantan un villansico... Se diu villansico o vellansico?... Ara andespus li ho preguntará la tia a Miquel quan vinga a posar l'ascritet al pardalet, que a Purin no li ho pregunte perquè m'amollarà lo primer que li rote... Ara que diu la tia de Miquel... Això és de veres que diu Miquel que ni han Valensians en el Mon i del pardalet de la tia que estàn en Russia, Letònia, Bélchica, Alemania, i als anglesos ixos d’Anglaterra també?... Que la tia no sap com ho averiguat Miquel, pero que diu que ix en el bloc de la tia.... Pos no diu que ni ha un del pardalet allà als moros, a Torquia... Això com pot ser?... Bonicos, si es de veres digueu-li-lo a la tia, pa que vos ambie besets en el pardalet, que ara cara a Nadal, tan lluny de casa, teniu d’estar més cuidaets... Ara d’asi un ratet, vos penjarà l’ascritet Miquel i a vore si la tia pot abaixar demà a la tendeta de Jasim una miqueta i entra en el pardalet... Ai, el telèfon....

Si, digam?... Què t’ha dit la tia, Alberto?... La tia t’ha dit que no, i és que-no... Pos si no tenen joguets que vajen a l'ajuntament i que li’ls demanen a Rita, que osaes que tindrà bona paga... Ascolta, bonico, la tia te va a penjar que te d’acabar l’ascritet... No, no cal que crompes mes misteleta pa la tia que no li s'ha perdut res en la sede ixa dels collons.... A Purin?... Pos li ho preguntes tu, rei... Sí, sí, quan vullgues vens a berenar, però en ojito que me digues ni pruna de que ho passen mal els peperos que la tia t'ambiarà ascaparrar... Adeu, adeu....  

Que repesat és, sinyor... Ja no sap la tia per aon anava... Pos es igual, hala, molts besets pa tots, i feu coses boniques pa que s’apare el món.