El guifi i els morets

Ai, ai, bonicos i boniques, que la tia s'ha quedat sense guifi una temporaeta... Pos que no hi han dinerets pa tot, això és lo que pasa... Que este govern de malfaeners mos està tocant la butxaca ben tocaeta... La questiò és que baix de ca la tia està la tendeta d'uns morets de lo més aseats que venen de tot i que tenen dos quartets xocotets pa anxufar-se al pardalet i li han dit a la tia que quan vullga abaixar i no n'hi haja dengú, que li dixen de baes.... Tu te penses, què reasetas i rebonicos.... La tia ja els coneix fa temps i quan tinguèren la xiqueta els va fer una coca i tot, i de tant en tant li crompa dàtils i dolcets d'ixos que fan ells amb mèl que te caus de cul de bons que estàn. Al moret li diguen Jasim i a la segua dona Jadiya, que és de lo més guapa, en uns ullots negres i grandots. I una cosa vos te de dir la tia: osaes que sòn bones persones... Pos no li va arrear a la tia, Alberto, el de Nuevas Generasiones, que no es fiara massa dels morets, el cara de collons... Mireu, la tia li te sentiment a Alberto perquè es va portar de lo més bé en la tia quan va caure de la figuera este astiu, però quan li va ascoltar parlar malament de Jasim i la dona, l'haguera astampat contra la paret, mire que vos dic. "Xico, cara de carn, això és lo que vos ansenyen en el PePé, a parlar mal de la gent que no és d'ací"?... Pos mireu que vos diu la tia, que Alberto abaixà la cara al la punteta de les sabates i en un filet de veu li va dir a la tia: "Tía, es que en el partido nos dicen que hablemos mal de ellos si vemos la ocasión".... "I això pa què, per l'amor de Deu?", li va dir la tia enceseta, enceseta. "Porque dicen que quieren reconquistar Al-Andalus, que se creen que España va a ser suya otra vez".... Ai, ai, ai, no ni havia prou pasillo en ca la tia pa correr-lo a bascollaes, que si no haguera estat la tia un poquet coixin-coixan de la cadera, avant s'haguera fet que no el mamprenc....

Pos com es veu que este Alberto, allà dins, ancara no està del tot maleat, abaixà en la tia a la tendeta a crompar uns dàtils i, mireu què vos dic: els ulls li feien llumenetes quan la moreta li va posar uns poquets dàtils de més de regal i li va dir: "Es amico de la tia Amparrrito tu", i li va fer una sonriseta de lo més asea. I en això que ixque Jasím i li digué a la tia que a la vespraeta hi havia un ratet lliure, i que abaixara, i la tia li va dir què abaixaría que volia antrar en el pardalet un ratet... Pos va Alberto i li amolla: "Hola, soy Alberto, el sobrino de la tia Amparito". Xicaaaaa!!! Qué qués?... La tia no savia si agarrar-lo-li'n-lo del coll o ambiar-lo'hi (i que no hi haja forma que m'aclarixca en els pronomsfebles ixos.....) a ascaparrar i que no tornara més per ca la tia, però, mireu, allà dins me va donar llàstima, el xicon, i no li va dir res la tia davant de tots. En tornar a ca la tia, Alberto li va dir: "Tia, es que me ha salido del corazón, que usted ya és como mi tía de verdad". I veges què fas, un tio de dos metres quasi, miran-te en cara de borrego degollat, i diguen-te que vol ser nebot teu.... Xica, pos la tia no tenia ganes de descotir i li va dir que fera lo que li donara la gana però que en ojito que tornara a parlar malament dels morets, que tot lo mon no és igual, i que la prova la tenia en ell, que era pepero i la tia li havia obert les portes de casa de par en par. I Alberto, es va tornar a mirar la punteta de les sabates i ni va alenar...  Domés va allargar la manassa grandota que té i li va fer un apretonet en el braç a la tia i va sospirar molt pa'ca dins.

Be, bonicos, la tia vos dixa perquè Miquel ara s'amporta el ascritet a sa casa i com es tan reaseat el possa ell en el bloc. Que la segua dona ancara està una miqueta cloc-i-piu i no pot tardar molt en tornar a casa. Feu coses boniques, per l'amor de deu... I que s'apare el mon. Un beset pa tots.