Purin i els borregos del PP

Ai, per l'amor de deu, que l'atre dia casi la tenim en Alberto, el xicon de Nuevas Generasiones que tant s'ha encarinyat en la tia des que la va arreplegar de baix de la figuera. Pos es que no me'l lleve de damunt, i al remat vingué l'atre dia. De lo més aseat i pentinat el xic que es va presentar, carregat amb orxateta i fartons... Tot de lo més bonico anava anda que la tia li va preguntar què era això de possar en les ascoles als xiquets a un puesto i a les xiquetes a un atre com si tingueren la paiola u algo roin... Pos va i m'arrea, mes ample que llarg: "Tia, no haga caso, que eso es para ganar votos"... Mireu què vos dic: si no haguera estat la tia coixin-coixan ancara per la operasión, no n'hi haguera hagut prou corral pa correr-lo-li a garrotaes.... "Xico, cara de collons, no feu ixes coses domés pa guanyar vots que la gent ja està prou calenta en tota la mandanga de la crisis", li va dir la tia. I, Alberto, miran-me molt seriet va dir: "Tia, no me lo tenga en cuenta, que a veces no es fácil ser un "pepero", como usted dice, pero yo tengo que hacer lo que me mandan". Mireu que la tia li te quimera als de dretes, però quasi li dona llàstima i tot en ixe momentet Alberto, animalet, de tan perdudet que el vaig vore. I la tia va pensar pa'ca dins: va, xica, no li retruques que ja està bé, total, dos vesitetes més i el xicon se desanganyarà de ser el nebot postís. 

Pero, en això que se va sentir el crit de Purin desde el seu terrat (que es veu que havia pujat a estendre i a l'andana a vore com estava el garrofó de sequet), que li va amollar: "Ixa poca categoria tens, inútil, que fas lo que te diuen com si fores un borrego?... Borregos, això es lo que sou tots els peperos, uns borregos!!!!!!".... Ai, ai, bonicos i boniques, si haguèreu vist la cara de Alberto buscant un foraet a terra pa amagar-se i no ixir anda Nadal. I la tia que li antrà un atac de riure que pa'què de vore Purin, més roja que un titot, llençol en mà, bramant desde la mijera i fent "beeee-beeeee-beeee", com els borregos... I parar Purin de cridar i fer-li beee-bee a Alberto?... No n'hi havia manera de fer-la callar...  Al final li agarrà un cop de tos, vinga tossir, vinga tossir, i es queda blanca que quasi s'ofega, que li valgueren cames al pobre Alberto pa pujar per l'escaleta de pintar que te la tia en la terrassa i botar a la de Purin pa pegar-li colpets a l'esquena i donar-li aigueta pa que no s'ofegara... 

Quin canyaret es va muntar en un tres i no res: Purin a punt d'ofegarse per dir-lo-li borrego a un pepero i un pepero donant-la-li (els pronoms febles acabaran en la tia, mireu què vos dic) aigueta pa fer-la retornar.... Al final tot es va apanyar una miqueta i Purin no s'ofegà. Domés pogué alenar, li digué en un filet de veu a la tia, tota tremolosa: "sí que's bon xic, sí"...  Ai, sí, Miquel, carinyet, ja acaba la tia ja, que t'està asperant la tegua dona pa anar-sen a la mar en les xiquetes que fa molta calorota... Ala, feu coses boniques, que la tia te de tallar ací pa que Miquel posse l'escritet en el bloc i al pardalet. Un beset de la tia pa tots.

"Te possa la tia uns cacauets i una llimonà fresqueta mentri mentres fas això del bloc, Miquel?"

Alberto, el xicón de Nuevas Generasiones

Ai, ai, la tia volia contar-vos lo de la trencamenta de la cadera i tota la seguida de l'hospital, però com domés fan que preguntar en el pardalet com es això que la tia te amistats en la dreta, la tia vol contar-vos-ho... Ai, no, contar-vos-li-lo... Ai, no, aixina tampoc... Contar-vos-ho-hi’l... Ja m’ambolicat atra volta en els pronom feble ixos dels collons.... Per l’amor de deu, la Xunga Qualificaora no mos podria astalviar este calvari dels li-lo-li-los?... M’encenc, però seguim que està ací Miquel un ratet que tenia pa ajudar a la tia en el bloc. La questió es que, Alberto, el xicón tan aseat del Pepé que va arreplegar a la tia de baix de la figuera quan va caure el bac, vingué tot carregat de pastissets de moniato a lendemà del accident a l’hospital, de lo més preocupat. I la tia, veges, què tenia que fer, ser madelucà amb ell perquè es de Nuevas Generasiones?... Mireu què vos dic: si ixa persona no haguera estat corrents sequia amunt, sequia avall, ancara estaria la tia baix de la figuera, fenta una pansa, i en esta vida s’ha de ser agrait... El cas es que domés el va vore aguaitar Purin, s’enfilá al seu costat, el va mirar de refiló i li va preguntar si ell era “el pepero” i que pa què havia vingut... Ai, ai, ai, en lo recontenta que venia la criatura a vore a la tia, es va quedar de pasta de moniato contra el marc de la porta...

Però Purin deseguideta es va donar conte que la animalà havia sigut minsa (i que li va vore els pastissets, que la conec) i de seguideta li va dir que si era el “festero”, el festero ixe que li havien comentat les infermeres, i ancara ho poguerem apanyar entre les dos, que el xicon ja pogué respirar, animalet. La tia vol amuntó a Purin, que son amigues de tota la vida i s’ha portat de lo més be en la tia ara quan l’han operat, però té ratetes que la picaria picà... Xicaaaa, caradefiga, damunt que el xicón se’n ve en tota la ponentà que fèia ixe dia, no li pots fer un feo aixina... Pos se veu que Alberto m’ha agarrat carinyo o ves a saber quina cosa, i no passen dos o tres dies que no me toque per telefono a vore com estic... Que jo ho pense en gelat i dic, este xic no se troba bé, si és tant de dretes, com s’ancarinya en la Tia Amparito, que ja li ha dit que és republicana, descreguda i no sé quantes coses més a vore si se’l lleva de damunt... Pos no ni ha manera, es veu que el xicón es fill únic i diu que: “Es que yo nunca he tenido tíos ni tías y me encuentro muy a gusto con usted, tía Amparito”... Toca’t els collons Manolo, pos no me diu ‘tia’ i tot com si fora el meu nebot?... Qué quéees?... Pos aixina estem. Ai, sí, Miquel, ja acaba la tia, ja va, ja va, carinyo... Adeu templats, que la tia no sap com se fa això de “penchar” l’ascritet en el bloc i Miquel te presa.

Feu coses boniques, per l’amor de deu. Un beset ben regran.

La tia torna al pardalet...

Ai, bonicos, quan ha patit la tia tochs estos dies que no podia chuar en el pardalet.... Per l'amor de deu... Perdoneu si la tia vos ha tingut preocupats, bonicos i boniques, però es que la tia va caure un bac i es va trencar una cadera, sense antropesar en dengun elefant... La tia va caure buscant figues pa berenar... Que quès?... Ai, ai, ai, cada vegada que m'anrecordeeeee.... Allà que teniéu a la tia tota astobà en terra sense poder menejar-se, ni poder menjar figues... Que veches tu si no podia haver-me pegat la tossolà després d'star ben farta de figues... Pos no sinyor, no, ni les havia tastat... Ai, ai, ai, que casi m'agarra un sincdecopes allà, tota sola en mig de l'horta a les vuit de la vesprada, que qui me manaria a mi en conter d'anar al Mercat Central i crompar-me'n un basquet... Les set, les set i mitja, les vuit, les vuit i mitja... I allí no venia dengú. I la tia una fam i un dolor pa'ca baix de la cama... Es que a la tia li agrà passejar al caure el solet per l'horta, que fa molt bona oloreta tot, i sempre fa sendeta cap a una figuera presiosa que n'hi ha al costat d'una sequieta i un melonar que està de lo més cuidaet... I xino, xano, se'n va moltes vespraetes pa'calla... A Purin no li dic res perquè arrambla en les figues en la fam que té sempre... Que quant li ho vaig contar, em va muntar el canyaret i me digué en ancara me passava poc per voler menjar-me les figues jo asoles... Jo no li ho tinc en conmpte perquè això son coses de Purin, que es un tros de pa, però quan hi ha menjar per lo mig...

La questió es que, al final, passà per alli propet un xicon de lo més templat que anava corrent i botant sequies. Es veu que em va sentir maleir la figuera i el sum sum corda, i es va acostar on estava la tia, i tot suat pobret, se'm va carregar a l'esquena com si la tia fora un sac de creïlles, i em dugué a sa casa i de seguideta agarrà el cotxet (un mersedes) i me dugué a l'hospital... Més rebonico i més reaseat que era el xicon que pa què... Alberto, li dèien, al meu salvaor. Que jo li vaig dir, xico, te diuen com el president de la Cheneralitaaaat Valensiana... I ell es va somriure i digué en castellá que estava molt "orgulloso de llamarse igual que nuestro presidente". La tia es va quedar bocabadada i no se pogué callar i li va preguntar que si era del Pepé o què, i ell va dir que era de Nuevas Generasiones, que tenia un carrec en el partit i tot.... Ai, ai, ai, quan la tia va sentir això.... Xicaaaa, en tant de jove del Quinse Eme d'ixos templats i amb cervell me tenia de salvar un peperoooo?.... Si no haguera sigut perquè no me podia valdre, me'n haguera baixat del mersedes en marxa, mira qué te dic, però....

Ai, ai, que m'han tocat al timbre.... Es que ve un xicon tots los dies de matí a fer-li la rehabilitasió a la tia, i no puc ascriure més... La tia vos contarà en atre ratet com va acabar tot, i la operasió de la cadera, i lo de la residensia aon ha estat la tia un mes ingresá perquè la neboda no ha vulgut cuidar-me, la deshonrà... I lo de Miquel, l'infermer que m'ha fet este bloc tan bonico pa que puga contarvos totes les coses que m'han passat... Ai, ai, ai, quanta falta li haveu fet a la tia tochs estos dies... Ai que la tia vos trobava a faltar...  Ai, el meu Carlos Orquin, i Javier Català, i Anna Peña, i Josep Carles, i Queti B, i Toni Torres, i el meu Alberto Sancho, pobret, que ha sigut el seu aniversari i la tia ni li ha pogut felisitar ni res... Ho has celebrat com toca, bonico?... Gràsies a tochs per anrecordar-se de la tia... Un beset ben regran, i feu coses boniques, per l'amor de deu.