La motosierra

Ai, bonicos, a la tia li ha tocat crompar un saquet de tila de l’herbero que ve al mercat totes les setmanes. És pa Purín... Xica, li va entrar l’enronieta que en una motosierra anaven a tallar per dalt de Castelló i els pirineus i que andespús estirarien des de Italia el tros de terra cap a la mar, i adiós madrit catalunya... Arrancada de quall i nadant pel mediterrani, deia que la voria... Que ni podia dormir ni res del patiment... Que ni la misteleta li feia efecte, vinga el gotet, vinga el gotet... Mireu què vos diu la tia: açò pasa perquè dos dies en arrere vingué Alberto en el usebé a ca la tia, i va posar el Gatoalagua i Purin se’l va papar tot sense alenar... I va agafar tot el debat de les eleccions de Catalunya... Mira que li vaig dir la tia que no ho mirara que li pujaria el sucre i arrojaria del nerviós... Nyas, si ho va vore, la cara de figa... I ma que Ramón i la tia li ho varem explicar en acabar el programa ixe dichós... Que nooo, Purin, que dengú va a retallar a catalunya del mapa en una motosierra ancara que siguen independents per molt que ho diguen en la tele ixos destrellatats del Gato Alagua... Ens valgueren cames per a parar-la’li’n en la maleteta, tota comboià que volia anar-se’n cap a Vinaros per vore en primera linea com agarraven la motosierra i feien el tall i tot per la voreta de la comunitat... Bonica és ella. Ai, que se n’anava en el bolso arregladet: pernil, llonganisses sequetes, rosquilletes, uns dàtils i rollets d’anis. I una botelleta d’ixes en forma de verge que li dugueren de Lourdes l’estiu pasat, però res de aigua beneida, a quin sant.... Misteletaaaaa.

Allà dins, allà dins, a la tia li fa enveja Purín... Comforme pensa les coses, les arrea o les fa, i si et va bé, això que te trobes... La cosa és que, al remat, igual que se’n va anar va tornar perquè en arrivar a l’Estació del Nord, va vore un diari que explicava tot el romanç de com havien quedat les eleccions, i es va refilar cap al poble més tiesa que un titot. Purin és aixina desde que era xocoteta. La tia i ella es conèixen des del dia de naixer i ho han fet tot xuntes.... Però, tírali Martí, s’ha fet més recabuda que recabuda... (la tia volia vore si el festeig en Ramón l’aquetava una micotiua, però no hi ha res que fer)... Domés baixà del metro, ja estava amunt i avall buscant Alberto pa que li explicara perquè conten tantes mentiroles els de la tele del PePé. Total, que allà estan en la cuina els dos anredrats a vore qui dels dos diu més animalaes...

Ai, bonicos i boniques, la tia avui vol ambiar besets a més valencians en el món que li han ascrit al pardalet, un arbitre de balonmà i tot... Qué aseat... I a tots els que demaneu veletes, una cosa vos diu la tia: Miquel te les claus del pardalet i tooootes les nitetes entrarà al pardalet i li apuntarà a la tia les que haveu demanat. I domés puga tornar la tia al pardalet, tornarà. Aixina és que feu el favor de fer coses boniques mentri mentres i sigau aseats, que la vida domés és un ratet. Molts besets pa tots i pa totes, i que s’apare el mon de lo feliços que sou.

Hala, Miquel, ja ho tens, fes el favor de posar l'ascritet a bloc quan te vinga bé, bonico.