Ai, bonicos, ai, bonicos,
ai, bonicos.... Purin està trastornà... Jo no sé que li fa Ramón a esta dona
que cada dia la trova la tia més destrellatà.... Pos no du tot lo matí
demanant-li a al tia que la lligue al pilar de l'andana que te por
d'envolar-se... Pos no li s'ha possat l'enronieta que l'huracà ixe de
Novayor mos va a tocar ací, i va a traure l'aigua de l'Albufera i tot...
Ai, i veges què fas amb ella, en lo cabuda qués.... Ahir ja va enviar a Ramón a
crompar llandetes de tonyina, pa de pataqueta, tomates, vi negre, pastissets de
moniato, misteleta, i uns capellanets, i s'ho va pujar a l'andana. I andespús
de l'informatiu, que ha vist les onades grandotes de Novayor, se'n ha pujat i
allà la tenim.... Asperant que l'Albufera se'n ixca i vinga la riguà i l'huracà
ixe d'allà lluny... Ai, i dir-li'-li alguna cosa Ramón... A quin sant?... Xico,
fes-la entrar en rao, cara de carn!... Pos diu que ell no vol capgirar-la, que
si es de veres i se'n ix l'Albufera la cansalà serà de pollastre... I que si
quieres arroz catalina, la nugat a la cadira, li ho ha pujat tot a l'andana i
se'n ha anat al casino a fer la partideta com si res. De quant en quant puja, i
pregunta si vol alguna cosa, ella li pregunta si ja ha arrivat l'aigua, ell li
diu que encara no, ella li diu que no se confíe que es questió de que comence a
bufar per amèrica, ell pegà la cabotà, ella li diu Ramón passat el botó de dalt
no siga que ancara agarres un costipat, ell se'l passa, i au.... Una cosa vos
te de dir la tia: lo que passa en l'Alqueria Blanca és un bufo al costat de lo
que passa en ca Purin... La tia, que ancara va una micotiua coixin-coixan, ha
pujat un momentet a vore-la, per vore si podia fer-la entrar en raó, i igual
que ha pujat, se'n ha baixat la tia... S'han fet una misteleta mano a mano,
Purin lligà a una cadira, i la cadira lligà al pilar, i la tia en un catret que
té més anys que Matusalen, i en un coixinet de pudeganxo de color blanquinós,
més enfeltrit que enfeltrit....
Ja anavem a repetir de
misteleta, però en això que hem sentit cridar desde el carrer, que era Miquel,
que volia vore si la tia tenia ascritet i el guifi apanyat... I la tia li ha
dit que ni guifi ni ascritet apreparat... I va Miquel i li ha renyit a la tia
perquè ja feia lo menos deu dies que no feia l'ascritet... "Tia, voste no
pot dixar als del pardalet aixina, per favor, que els blocs s'han de cuidar, i
ja es el segon viatge que vinc i no te res"... Ai, bonicos... La tia s'ha
desgustat un pocotet en Miquel... Però perquè te raó, i quan té raó, té
raó... Lo que passa es que la tia està astudiant pa la Xunga Qualificaora, que
ja es d'ací no res... I no te el cap pa tot: vinga eles cheminades, i guionets,
i una cosa que se diu "apòstrof"... Xica, 'apostrof', si sembla que
li estas faltant el respecte algú... Total, que m'ha dit Miquel que ell es
quedava en Purin una miqueta i que fera el favor d'ascriure-vos un ratet, que
ell ho posarà andespus al bloc quan vaja a sa casa, i al pardalet tamé.... Una cosa vos te de dir
la tia: Miquel és un trocet de pá-de-llet... En acabant de la feina, ancara que es lleva
l'uniforme d'infermer, va cuidat-mos a tots igualet que si el duguera posat. Pos mira, la tia va a crompar-li uns
rollets d'anís i una caragola d'ixes de xicolate pals xiquets, que osaes que se
porta bé en la tia. I tot això, bonicos i boniques, andespús del forn
anirà la tia atra volta a vore si n'hi ha forma de que Purin baixe a dormir al
llit, que ixa es capaç de quedar-se a l'andana tota la nit... La tia vos ambia
un beset de lo més aseat pa tots, i tamé s'anrecorda gui moltissim de tots els valensians
que estàn per lo mon astudiant i treballant, i que estàn lluny de casa, i que
son tan aseats i valents d'anar-sen fora a buscar-se els cacauets per culpa dels reinutils del govern, que no saben fer bé les coses... Au, va, que la tia no vol posar-se de mal toc a última hora... Feu coses boniques, però boniques de veres. I que s'apare el mon.
