dimarts, 18 de setembre de 2012

La Tia Amparito i la Ce Trencada


Una cosa vos te de dir la tia: la Xunga Qualificaora és un marejol… No tenia prou amb els li-lo-li-lo’ls dels pronoms febles que ara s’anterat la tia que en el valencià hi ha una lletra que està trencada. Per l’amor de deu, des de quan està aixina ixa lletra?... La tia ha preguntat per teléfono a la Xunga Qualificadora quant de temps duia trencada la Ce, i s’han quedat astomordits, que ni han alenat. I Miquel tampoc sap si es diu dolçet o dolset... I a Purin ni li pregunte, que m’ambiarà a gambar loros. Només fa que dir-me que pa què astudie a estes hores. Jo li dic que perquè no vull morir-me sense adependre a parlar i escriure el valencià com toca, que mai de la vida ha pogut. I ella me diu: “Amparito, tu no te trobes bé, fest-te una misteleta”. I vejes que fas, me pega en el viu... I me toca fer-me-la-li’l, fermel-li-la… Ai, com siga... I no es penseu, no, bonicos, que a banda de la Ce Trencada també hi ha una que se diu “Ele Cheminada” que és de lo més aseà i que du un puntent precios en lo mig… Aixina: l·l

¿Tu te penses el valencià, quins misteris té?... La tia es que no podia ni parlar en valencià a l’escola quan era menuda, ni astudiar-lo ni res. Ixa sort teniu ara, bonicos. I per això està de lo més repagà la tia: d’astudiar-lo-lin, li’n-lo (ai, què farta estic dels lilos).. I avant se farà que no se traga la tia l’ensamen del mitjà al més que ve...  Ara la tia està llegint un llibre d’Enric Valor i tot...  L’atre dia li vaig dir a Purin que en el valencià ni havien Os i Es obertes i tancades, i en conter de traure’m la misteleta com fa sempre que li parle del valencià, volia arrear-me un Optalidó, la cara de figa (encara en té aguardats de l’any de la picor)… Purin es moooolt rebona persona, però moooolt recabuda. I damunt ara, que no se li’n va l’enronieta de que Alberto el de Nuevas Generaciones ha fet massa lliga en Ramón i que ixe caldo qué’s, i que veges tu què faran tant de rato els dos junts amunt i avall...

I allà vas, cabaç... En quan entra Ramón per la porta, ja està llegint-li la cartilla i armant-li la marimorena. Que té el cel guanyat este Ramón: en tot lo reanimal que és pa atres coses, a Purin, la du en bandeja, i quan la veu sofocà, pegà la cabotà i au. La veritat és que sí que han fet lliga, sí. L’atre dia, Alberto li va demanar a Ramón que l’ansenyara a lligar enciams, li va dir que vol fer-se un “huerto ecológico”. Què, quès?... Però, això del “huerto ecológico” vos ho conta la tia a l’atra setmana, que ara ja te que dixar-vos, que li ha fet una coca a Miquel i vol possar-li-li xocolate per damunt pa les xiquetes, que se porta de lo més bé en la tia i li possa els ascritets al bloc. I en esta vida se te de ser agraïda. Au, pues, la tia vos ambia un best ben regran. Per l’amor de deu, feu coses boniques i que s’apare el mon de lo feliços que sou...  Feliços serà en Ce Trencada o un una d’ixes Eses que no ascolten... Pos a la Xunga no torne a tocar, ni pensar-ho, que estàn més amunt que el Pernales.

3 comentaris:

  1. tieta encara que torne a tocar a la xunga no van a fer-li cas, vosté a la seua que ho fa molt rebé i al que no li agrade que no mire i referent a la C trencada no la podem apanyar la necessitem així, molts besets i cuide a Miquel i a les seues xiquetes i records a la Purín, bona nit tieta un bes ben regran

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, que rebonica que eres, per l'amor de deu... A la tia li anima de lo més això que dius i ancara astudiare més de valent... Ara, la lletra ixa trencada, no sé, no sé.... La tia li dona besets a tots de part tegua. I un ben regran pa tú, carinyo.

      Elimina
  2. He he. Gràcies per aquest apunt, que m'ha fet riure en veu alta!

    ResponElimina