La tia torna al pardalet...

Ai, bonicos, quan ha patit la tia tochs estos dies que no podia chuar en el pardalet.... Per l'amor de deu... Perdoneu si la tia vos ha tingut preocupats, bonicos i boniques, però es que la tia va caure un bac i es va trencar una cadera, sense antropesar en dengun elefant... La tia va caure buscant figues pa berenar... Que quès?... Ai, ai, ai, cada vegada que m'anrecordeeeee.... Allà que teniéu a la tia tota astobà en terra sense poder menejar-se, ni poder menjar figues... Que veches tu si no podia haver-me pegat la tossolà després d'star ben farta de figues... Pos no sinyor, no, ni les havia tastat... Ai, ai, ai, que casi m'agarra un sincdecopes allà, tota sola en mig de l'horta a les vuit de la vesprada, que qui me manaria a mi en conter d'anar al Mercat Central i crompar-me'n un basquet... Les set, les set i mitja, les vuit, les vuit i mitja... I allí no venia dengú. I la tia una fam i un dolor pa'ca baix de la cama... Es que a la tia li agrà passejar al caure el solet per l'horta, que fa molt bona oloreta tot, i sempre fa sendeta cap a una figuera presiosa que n'hi ha al costat d'una sequieta i un melonar que està de lo més cuidaet... I xino, xano, se'n va moltes vespraetes pa'calla... A Purin no li dic res perquè arrambla en les figues en la fam que té sempre... Que quant li ho vaig contar, em va muntar el canyaret i me digué en ancara me passava poc per voler menjar-me les figues jo asoles... Jo no li ho tinc en conmpte perquè això son coses de Purin, que es un tros de pa, però quan hi ha menjar per lo mig...

La questió es que, al final, passà per alli propet un xicon de lo més templat que anava corrent i botant sequies. Es veu que em va sentir maleir la figuera i el sum sum corda, i es va acostar on estava la tia, i tot suat pobret, se'm va carregar a l'esquena com si la tia fora un sac de creïlles, i em dugué a sa casa i de seguideta agarrà el cotxet (un mersedes) i me dugué a l'hospital... Més rebonico i més reaseat que era el xicon que pa què... Alberto, li dèien, al meu salvaor. Que jo li vaig dir, xico, te diuen com el president de la Cheneralitaaaat Valensiana... I ell es va somriure i digué en castellá que estava molt "orgulloso de llamarse igual que nuestro presidente". La tia es va quedar bocabadada i no se pogué callar i li va preguntar que si era del Pepé o què, i ell va dir que era de Nuevas Generasiones, que tenia un carrec en el partit i tot.... Ai, ai, ai, quan la tia va sentir això.... Xicaaaa, en tant de jove del Quinse Eme d'ixos templats i amb cervell me tenia de salvar un peperoooo?.... Si no haguera sigut perquè no me podia valdre, me'n haguera baixat del mersedes en marxa, mira qué te dic, però....

Ai, ai, que m'han tocat al timbre.... Es que ve un xicon tots los dies de matí a fer-li la rehabilitasió a la tia, i no puc ascriure més... La tia vos contarà en atre ratet com va acabar tot, i la operasió de la cadera, i lo de la residensia aon ha estat la tia un mes ingresá perquè la neboda no ha vulgut cuidar-me, la deshonrà... I lo de Miquel, l'infermer que m'ha fet este bloc tan bonico pa que puga contarvos totes les coses que m'han passat... Ai, ai, ai, quanta falta li haveu fet a la tia tochs estos dies... Ai que la tia vos trobava a faltar...  Ai, el meu Carlos Orquin, i Javier Català, i Anna Peña, i Josep Carles, i Queti B, i Toni Torres, i el meu Alberto Sancho, pobret, que ha sigut el seu aniversari i la tia ni li ha pogut felisitar ni res... Ho has celebrat com toca, bonico?... Gràsies a tochs per anrecordar-se de la tia... Un beset ben regran, i feu coses boniques, per l'amor de deu.